4 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.
La secretaria general del PP, afirma que ella és espanyola pels quatre costats i que cal defensar “la pàtria espanyola com la única nació”. Que creu amb Espanya i que cal defensar sense complexos la pervivència i unitat “d’una única nació”, Espanya.
Tothom te dret ha defensar el que vulgui. Fins i tot aquells que prohibeixen els fonaments basics de la democràcia, poder votar. Dit això, la condició humana està per sobre de Nacions i de lleis. El temps de les imposicions a Europa va acabar amb la segona guerra mundial. La Declaració Universal dels Dret Humans ho avala. “Cap persona pot ser desposseïda de la seva pertinença a una nació i al mateix temps te tot el dret a canviar de nacionalitat.
Aquesta gent del PP, han descobert que la seva legalitat els permet imposar a tort hi ha dret la seva i única veritat. Fins i tot tenen l’habilitat de reconvertir el seu autoritarisme en “aspectes democràtics”. Ho fan tergiversant la historia i sense cap tipus d’escrúpols.
Els Cospedals de torn, neofranquistes i borbons (per allò del nou diccionari de la RAE), defensors històrics de la unitat d’Espanya com concepte indestriable, està arribant a la fi del seu temps. Nosaltres ho sabem i ells comencen ha saber-ho.
La insistència amb defensar l’article 1 i 2 de la Constitució espanyola, com Dogmes de fe inamovibles, serà la seva destrucció com nació. Els pobles de la península Iberica, amb la independència de Catalunya, potser trobin el sentit democràtic i de progrés que ara mateix “brilla per la seva absència”.
No senyora Cospedal, a la Península només i conviuen 5 pobles, el portuguès, el castellà, el català, el gallec i el basc. Els andorrans estan a cavall entre la península i la resta d’Europa. Els de Gibraltar ja fa estona que han decidit ser britànics i de fet ni ells s’autoanomenen Estat, sinó una part d’Anglaterra. Els espanyols brillen per la seva absència territorial i la que diuen que tenen com sempre és imposada. La barreja de castellans, de catalans, bascos i gallecs no conformen cap individuo nou, més aviat podria ser un extraterrestre. De fet, espanyol és un concepte tant abstracte com la pintura de Kandinsky. Només les elits i castes que habiten a la península defensen aquest terme, doncs d’això depèn el seu estatus i el seu poder. El ser espanyol va ser la terminologia imperialista de l’època per definir una nova modalitat per anorrear altres realitats socials.
Espanya s’ha conformat a partir d’imposicions, guerres i conquestes colonials. Mai però, ni abans ni ara, els pobles de la península han tingut l’oportunitat de triar ni l’estat ni la nació, a excepció de Catalunya, fet, que vostès han intentat amagar-lo i subvertir-lo. Ara per fi tot se sap i mentrestant vostès tenen la imperiosa necessitat de defensar permanentment la espanyolitat dels habitants de la península, cada dia que passa els pobles és van definint altra cop i no precisament com espanyols. D’aquí la vostra dèria en dir-nos que som espanyols tant si com no perquè ho dieu vosaltres i la vostra constitució.
A aquestes alçades ja n’és d’estrany de que encara no estigueu assabentats que els catalans mai hem volgut ser espanyols. Això passava al 1714 i ara al 2014 també. Per cert al marge dels catalans sembla que d’altres tampoc volen ser espanyols.
La secretaria general del PP, afirma que ella és espanyola pels quatre costats i que cal defensar “la pàtria espanyola com la única nació”. Que creu amb Espanya i que cal defensar sense complexos la pervivència i unitat “d’una única nació”, Espanya.
Tothom te dret ha defensar el que vulgui. Fins i tot aquells que prohibeixen els fonaments basics de la democràcia, poder votar. Dit això, la condició humana està per sobre de Nacions i de lleis. El temps de les imposicions a Europa va acabar amb la segona guerra mundial. La Declaració Universal dels Dret Humans ho avala. “Cap persona pot ser desposseïda de la seva pertinença a una nació i al mateix temps te tot el dret a canviar de nacionalitat.
Aquesta gent del PP, han descobert que la seva legalitat els permet imposar a tort hi ha dret la seva i única veritat. Fins i tot tenen l’habilitat de reconvertir el seu autoritarisme en “aspectes democràtics”. Ho fan tergiversant la historia i sense cap tipus d’escrúpols.
Els Cospedals de torn, neofranquistes i borbons (per allò del nou diccionari de la RAE), defensors històrics de la unitat d’Espanya com concepte indestriable, està arribant a la fi del seu temps. Nosaltres ho sabem i ells comencen ha saber-ho.
La insistència amb defensar l’article 1 i 2 de la Constitució espanyola, com Dogmes de fe inamovibles, serà la seva destrucció com nació. Els pobles de la península Iberica, amb la independència de Catalunya, potser trobin el sentit democràtic i de progrés que ara mateix “brilla per la seva absència”.
No senyora Cospedal, a la Península només i conviuen 5 pobles, el portuguès, el castellà, el català, el gallec i el basc. Els andorrans estan a cavall entre la península i la resta d’Europa. Els de Gibraltar ja fa estona que han decidit ser britànics i de fet ni ells s’autoanomenen Estat, sinó una part d’Anglaterra. Els espanyols brillen per la seva absència territorial i la que diuen que tenen com sempre és imposada. La barreja de castellans, de catalans, bascos i gallecs no conformen cap individuo nou, més aviat podria ser un extraterrestre. De fet, espanyol és un concepte tant abstracte com la pintura de Kandinsky. Només les elits i castes que habiten a la península defensen aquest terme, doncs d’això depèn el seu estatus i el seu poder. El ser espanyol va ser la terminologia imperialista de l’època per definir una nova modalitat per anorrear altres realitats socials.
Espanya s’ha conformat a partir d’imposicions, guerres i conquestes colonials. Mai però, ni abans ni ara, els pobles de la península han tingut l’oportunitat de triar ni l’estat ni la nació, a excepció de Catalunya, fet, que vostès han intentat amagar-lo i subvertir-lo. Ara per fi tot se sap i mentrestant vostès tenen la imperiosa necessitat de defensar permanentment la espanyolitat dels habitants de la península, cada dia que passa els pobles és van definint altra cop i no precisament com espanyols. D’aquí la vostra dèria en dir-nos que som espanyols tant si com no perquè ho dieu vosaltres i la vostra constitució.
A aquestes alçades ja n’és d’estrany de que encara no estigueu assabentats que els catalans mai hem volgut ser espanyols. Això passava al 1714 i ara al 2014 també. Per cert al marge dels catalans sembla que d’altres tampoc volen ser espanyols.
RSS Feed
