3 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.
Però que no ho veieu?. Volem votar, si, però perquè fer?. Per ser lliures de les decisions arbitraries d’un govern espanyol. Per ser lliures per decidir on posem les nostres carreteres. Per ser lliures i poder recaptar tots els nostres impostos. Per ser lliures per establir les politiques activadores de treball adequades. Per ser lliures per invertir al sistema basic per tenir una societat democràtica d’alt nivell, l’ensenyament. Volem ser lliures bàsicament per decidir-ho tot, senzillament com ho fan tots els Estats del mon. Aconseguir tot això amb una consulta no ni ha prou.
Ens han dit, explicat fins la sacietat aquets darrers mesos que la consulta no és referendaria, que no és vinculant, i que només té l’objectiu de polsar l’opinió dels ciutadans. Fins i tot se’ns ha insistit que la faríem legal. Per això és va intentar la cessió de la competència al Congrés espanyol. És volia que quedes clar la voluntat de Catalunya fen que la consulta fos legal i acordada. Res ni així. No ha pogut ser, la raó, només existeix un subjecte polític ha consultar, l’espanyol.
Ara, som on som i la legalitat espanyola ens obliga. Qui digui el contrari menteix i molt. Si no que collons fems els catalans al Congrés espanyol des de l’any 1978.
Podem, sense confondre’ns amb els altres de “podemos”, tirar pel dret i fer del dia 9 de Novembre la jornada de “rebel·lió i confrontació”, més tot el que duri la campanya, cert, ho podem fer. Tenim més del 90 % d’Ajuntaments per la consulta, tenim la societat civil per la consulta mobilitzada, tenim el govern per la consulta sense fissures i de moment la majoria del Parlament de Catalunya per la consulta i aquest estadi ens engresca, ens fa valents políticament i ens certifica que Catalunya vol exercir la democràcia. El problema és que durant més de 30 anys, nosaltres els catalans, obviant els moviments minoritaris, mai havien protestat per ser dins d’Espanya com una “comunitat autònoma”. Pretendre ara, amb dos anys canviar actituds i dir que la legalitat espanyola no va amb nosaltres, és mentir o tapar vergonyes inconfessables.
És cert que el procés ha de tenir tres potes coordinades. El govern de Catalunya i les seves institucions, el Parlament i la societat civil. Aquesta ha de ser la màxima unitària. La única pota que pot fallar és la del Parlament, on estant els partits. Tot i així al Parlament amb una majoria qualificada en te prou per legitimar políticament qualsevol acció.
El govern no és trencarà, tot i els intents de quintacolumnistes, unionistes i espanyols sense escrúpols. La societat civil, i després de tres anys, tot indica que tampoc.
Som on som perquè tenim un President Artur Mas que compleix i que lidera el procés. Qui posi en dubta ara el paper del President ho pagarà i molt car, i atès que ens juguem el futur per construir un nou país, qui ho pagaria de debò seriem els catalans i les catalanes. Per tant, ara toca que tothom faci costat al President, no fer-ho ens pot dur a una encreuda de difícil sortida.
Però que no ho veieu?. Volem votar, si, però perquè fer?. Per ser lliures de les decisions arbitraries d’un govern espanyol. Per ser lliures per decidir on posem les nostres carreteres. Per ser lliures i poder recaptar tots els nostres impostos. Per ser lliures per establir les politiques activadores de treball adequades. Per ser lliures per invertir al sistema basic per tenir una societat democràtica d’alt nivell, l’ensenyament. Volem ser lliures bàsicament per decidir-ho tot, senzillament com ho fan tots els Estats del mon. Aconseguir tot això amb una consulta no ni ha prou.
Ens han dit, explicat fins la sacietat aquets darrers mesos que la consulta no és referendaria, que no és vinculant, i que només té l’objectiu de polsar l’opinió dels ciutadans. Fins i tot se’ns ha insistit que la faríem legal. Per això és va intentar la cessió de la competència al Congrés espanyol. És volia que quedes clar la voluntat de Catalunya fen que la consulta fos legal i acordada. Res ni així. No ha pogut ser, la raó, només existeix un subjecte polític ha consultar, l’espanyol.
Ara, som on som i la legalitat espanyola ens obliga. Qui digui el contrari menteix i molt. Si no que collons fems els catalans al Congrés espanyol des de l’any 1978.
Podem, sense confondre’ns amb els altres de “podemos”, tirar pel dret i fer del dia 9 de Novembre la jornada de “rebel·lió i confrontació”, més tot el que duri la campanya, cert, ho podem fer. Tenim més del 90 % d’Ajuntaments per la consulta, tenim la societat civil per la consulta mobilitzada, tenim el govern per la consulta sense fissures i de moment la majoria del Parlament de Catalunya per la consulta i aquest estadi ens engresca, ens fa valents políticament i ens certifica que Catalunya vol exercir la democràcia. El problema és que durant més de 30 anys, nosaltres els catalans, obviant els moviments minoritaris, mai havien protestat per ser dins d’Espanya com una “comunitat autònoma”. Pretendre ara, amb dos anys canviar actituds i dir que la legalitat espanyola no va amb nosaltres, és mentir o tapar vergonyes inconfessables.
És cert que el procés ha de tenir tres potes coordinades. El govern de Catalunya i les seves institucions, el Parlament i la societat civil. Aquesta ha de ser la màxima unitària. La única pota que pot fallar és la del Parlament, on estant els partits. Tot i així al Parlament amb una majoria qualificada en te prou per legitimar políticament qualsevol acció.
El govern no és trencarà, tot i els intents de quintacolumnistes, unionistes i espanyols sense escrúpols. La societat civil, i després de tres anys, tot indica que tampoc.
Som on som perquè tenim un President Artur Mas que compleix i que lidera el procés. Qui posi en dubta ara el paper del President ho pagarà i molt car, i atès que ens juguem el futur per construir un nou país, qui ho pagaria de debò seriem els catalans i les catalanes. Per tant, ara toca que tothom faci costat al President, no fer-ho ens pot dur a una encreuda de difícil sortida.
RSS Feed
