1 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.
El missatge és clar i rotund. Si renuncieu ha ser catalans i os convertiu a l’espanyolisme, tindreu de tot. Com els bascos que no els afecta la llei Wert. Recuperareu el nivell d’inversions de l’estat espanyol en infraestructures. Fins i tot ens construiran el corredor del Mediterrani. No cal dir, que haurem de renunciar definitivament a la nostra llengua i historia. Això si només caldrà continuar com les formigues, ordenades, complidores i amb un vassallatge fora de dubtes.
El problema és creure’ns que aquest és el preu. Res i la historia ho demostra ens fa creure que complirien tot i les nostres renuncies. Els espanyols mai han estat generosos a l’hora de repartir el seu poder. 300 anys en són la proba.
Intel·ligència i determinació han de ser els missatges que rebin els catalans. La frustració no hi té cabuda i la confrontació menys. Catalunya amb les nostres institucions al capdavant, hem iniciat un procés que pot ser històric i a l’hora exemplar. Ens volem autodeterminar democràticament i pacíficament. El mon hauria d’agrair que encara existeixen llocs on les diferencies no s’arreglen amb la violència. Sobre tot perquè una bona part dels conflictes armats del planeta ho són per manca de democràcia.
Tenim el camí legal per saber quines són les majories que calen per resoldre políticament les relacions amb l’Estat espanyol. Les eleccions. La nostra debilitat pot ser la nostra diversitat política, sobre tot perquè ara, ho encertem el camí ho correm el perill de malbaratar el que hem aconseguit.
Qui pensi que ara és el moment de practicar el tacticisme, hi ho el partidisme, comet un greu error de país. Veure com ERC fa oïdes sordes a la petició de CDC per fer una campanya unitària pel SI i SI, és esfereïdor i frustrant. Tant mateix com quan les eleccions europees.
Tant esfereïdor com dir que si ara no són cridats per formar govern per garantir la consulta el 9 de Novembre, diuen que “seria molt inquietant”. Paraules de l’Oriol Junqueras.
Que diferent seria dir; Donat la manca d’imparcialitat del Tribunal Constitucional espanyol, ens posem a les “ordres” del nostre President.
Davant la continua ofensiva dels espanyols contra Catalunya, cal deixar que responguin les institucions i el carrer. La resposta institucional liderada pel govern i el Parlament i la del carrer per la societat civil dirigides per la ANC i Òmnium, han de ser prou potents perquè ens en sortim. Qualsevol altra opció ens dura al fracàs.
El missatge és clar i rotund. Si renuncieu ha ser catalans i os convertiu a l’espanyolisme, tindreu de tot. Com els bascos que no els afecta la llei Wert. Recuperareu el nivell d’inversions de l’estat espanyol en infraestructures. Fins i tot ens construiran el corredor del Mediterrani. No cal dir, que haurem de renunciar definitivament a la nostra llengua i historia. Això si només caldrà continuar com les formigues, ordenades, complidores i amb un vassallatge fora de dubtes.
El problema és creure’ns que aquest és el preu. Res i la historia ho demostra ens fa creure que complirien tot i les nostres renuncies. Els espanyols mai han estat generosos a l’hora de repartir el seu poder. 300 anys en són la proba.
Intel·ligència i determinació han de ser els missatges que rebin els catalans. La frustració no hi té cabuda i la confrontació menys. Catalunya amb les nostres institucions al capdavant, hem iniciat un procés que pot ser històric i a l’hora exemplar. Ens volem autodeterminar democràticament i pacíficament. El mon hauria d’agrair que encara existeixen llocs on les diferencies no s’arreglen amb la violència. Sobre tot perquè una bona part dels conflictes armats del planeta ho són per manca de democràcia.
Tenim el camí legal per saber quines són les majories que calen per resoldre políticament les relacions amb l’Estat espanyol. Les eleccions. La nostra debilitat pot ser la nostra diversitat política, sobre tot perquè ara, ho encertem el camí ho correm el perill de malbaratar el que hem aconseguit.
Qui pensi que ara és el moment de practicar el tacticisme, hi ho el partidisme, comet un greu error de país. Veure com ERC fa oïdes sordes a la petició de CDC per fer una campanya unitària pel SI i SI, és esfereïdor i frustrant. Tant mateix com quan les eleccions europees.
Tant esfereïdor com dir que si ara no són cridats per formar govern per garantir la consulta el 9 de Novembre, diuen que “seria molt inquietant”. Paraules de l’Oriol Junqueras.
Que diferent seria dir; Donat la manca d’imparcialitat del Tribunal Constitucional espanyol, ens posem a les “ordres” del nostre President.
Davant la continua ofensiva dels espanyols contra Catalunya, cal deixar que responguin les institucions i el carrer. La resposta institucional liderada pel govern i el Parlament i la del carrer per la societat civil dirigides per la ANC i Òmnium, han de ser prou potents perquè ens en sortim. Qualsevol altra opció ens dura al fracàs.
RSS Feed
