6 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.
No ens féssim els sorpresos ara. Els que volem la independència de Catalunya, sempre hem sabut que a casa nostra, en tenim de tots colors. Partidaris de continuar la insubmissió, partidaris d’una espanyolització lenta però inexorable, partidaris (Il·lusos), de fer una confederació, partidaris de fer una federació però on tot quedi pràcticament com ara i finalment els que volem decidir-ho tot, equivalent a ser un estat amb tots els ets i uts.
D’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA, ens esperàvem el que finalment ha succeït. Llibertat de vot pel segon SI. De fet Iniciativa, no ha sorprès ni ens ha enganyat. La independència de Catalunya mai ha format part del seu discurs. Fins i tot la gran mobilització ciutadana, que per ells és el que compta, a dia d’avui la paraula i continguts de independència els hi queda prou lluny. Altra cosa seria com és posicionarien si s’arribés ha fer la consulta i guanyes el SI i SI. Nosaltres assegurem que la seva conversió al independentisme seria immediata.
D’Unió Democràtica de Catalunya, s’esperava d’ells que acabarien la feina que van començar desplaçant al Duran i Lleida de les seves responsabilitats. Tenia sentit, en termes politics, que UDC, tanques files al costat del President Artur Mas. Tenir dos consellers i la vicepresidència del govern de Catalunya en cap cas és qüestió menor i lleialtat obliga. Tot i així ho entenem, CiU va anar a les eleccions pel “Dret a Decidir”, en cap cas per la independència de Catalunya. El problema és que els esdeveniments relatius al dret a decidir, marquen nous estadis i noves realitats. Espanya no només diu NO a la consulta, sinó que continua amb la política espanyolitzadora, centralitzadora i ofegadora econòmicament. La resposta la veiem al carrer, al Parlament i de moment al govern de la Generalitat. Ara bé, CDC ha fet el seu sorpaso i del dret a decidir, han passat a decidir independència, i s’entén que aquesta posició és entomada pel conjunt del partit sense “fissures”, cosa que és trasllada inevitablement al si del govern de la Generalitat.
Ara i després de la resolució del consell nacional de UDC, creiem que la cosa grinyola i molt. CDC pel SI i SI obertament i sense subterfugis, UDC pel SI primer i després per la vaguetat astral. Això si, han resolt que Catalunya ha d’estar on vulguin els catalans sense que això suposi cap pronunciament clar com organització. Només ha quedat clar que Duran i Lleida no només no vol la independència, sinó que treballa aferrissadament per que el procés fracassi. La no opinió oficial al segon SI o NO de la consulta, dona com ha guanyador en Duran i Lleida dins de UDC. Per tant els consellers del govern i que són d’Unió, tenen ara una gran responsabilitat per evitar que els nostres enemics utilitzin aquesta victòria pírrica però políticament prou important per deteriorar el nostre govern.
La Vicepresidenta Ana Ortega, i els Consellers Espadaler i Pelegrí, han d’expressar el seu posicionament personal. Independència SI o NO. Si és SI tema tancat i ningú podrà utilitzar la resolució per trencar el govern. Si és NO el President ha de re formular el govern i fer-ho rapit. Si opten pel silenci exactament el mateix. No ni ha prou treballar pel dret a decidir. Ara l’escenari reclama SI o NO a la independència i don no pot venir cap vacil·lació és des de el govern de la Generalitat. Altra cosa seria que el President és posiciones exclusivament amb el dret a decidir. Els catalans ara tenim tot el dret ha saber que vol tothom i en especial el conjunt del nostre Govern.
Postdata. Ara CDC, ERC, la CUP, la ANC i Òmnium faran campanya pel SI i SI, campanya anomenada “Ara és l’hora”. Pot ser també és l’hora de trencar una federació incapaç de defensar el mateix.
No ens féssim els sorpresos ara. Els que volem la independència de Catalunya, sempre hem sabut que a casa nostra, en tenim de tots colors. Partidaris de continuar la insubmissió, partidaris d’una espanyolització lenta però inexorable, partidaris (Il·lusos), de fer una confederació, partidaris de fer una federació però on tot quedi pràcticament com ara i finalment els que volem decidir-ho tot, equivalent a ser un estat amb tots els ets i uts.
D’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA, ens esperàvem el que finalment ha succeït. Llibertat de vot pel segon SI. De fet Iniciativa, no ha sorprès ni ens ha enganyat. La independència de Catalunya mai ha format part del seu discurs. Fins i tot la gran mobilització ciutadana, que per ells és el que compta, a dia d’avui la paraula i continguts de independència els hi queda prou lluny. Altra cosa seria com és posicionarien si s’arribés ha fer la consulta i guanyes el SI i SI. Nosaltres assegurem que la seva conversió al independentisme seria immediata.
D’Unió Democràtica de Catalunya, s’esperava d’ells que acabarien la feina que van començar desplaçant al Duran i Lleida de les seves responsabilitats. Tenia sentit, en termes politics, que UDC, tanques files al costat del President Artur Mas. Tenir dos consellers i la vicepresidència del govern de Catalunya en cap cas és qüestió menor i lleialtat obliga. Tot i així ho entenem, CiU va anar a les eleccions pel “Dret a Decidir”, en cap cas per la independència de Catalunya. El problema és que els esdeveniments relatius al dret a decidir, marquen nous estadis i noves realitats. Espanya no només diu NO a la consulta, sinó que continua amb la política espanyolitzadora, centralitzadora i ofegadora econòmicament. La resposta la veiem al carrer, al Parlament i de moment al govern de la Generalitat. Ara bé, CDC ha fet el seu sorpaso i del dret a decidir, han passat a decidir independència, i s’entén que aquesta posició és entomada pel conjunt del partit sense “fissures”, cosa que és trasllada inevitablement al si del govern de la Generalitat.
Ara i després de la resolució del consell nacional de UDC, creiem que la cosa grinyola i molt. CDC pel SI i SI obertament i sense subterfugis, UDC pel SI primer i després per la vaguetat astral. Això si, han resolt que Catalunya ha d’estar on vulguin els catalans sense que això suposi cap pronunciament clar com organització. Només ha quedat clar que Duran i Lleida no només no vol la independència, sinó que treballa aferrissadament per que el procés fracassi. La no opinió oficial al segon SI o NO de la consulta, dona com ha guanyador en Duran i Lleida dins de UDC. Per tant els consellers del govern i que són d’Unió, tenen ara una gran responsabilitat per evitar que els nostres enemics utilitzin aquesta victòria pírrica però políticament prou important per deteriorar el nostre govern.
La Vicepresidenta Ana Ortega, i els Consellers Espadaler i Pelegrí, han d’expressar el seu posicionament personal. Independència SI o NO. Si és SI tema tancat i ningú podrà utilitzar la resolució per trencar el govern. Si és NO el President ha de re formular el govern i fer-ho rapit. Si opten pel silenci exactament el mateix. No ni ha prou treballar pel dret a decidir. Ara l’escenari reclama SI o NO a la independència i don no pot venir cap vacil·lació és des de el govern de la Generalitat. Altra cosa seria que el President és posiciones exclusivament amb el dret a decidir. Els catalans ara tenim tot el dret ha saber que vol tothom i en especial el conjunt del nostre Govern.
Postdata. Ara CDC, ERC, la CUP, la ANC i Òmnium faran campanya pel SI i SI, campanya anomenada “Ara és l’hora”. Pot ser també és l’hora de trencar una federació incapaç de defensar el mateix.
RSS Feed
