2 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.
Hauríem de fer tot el possible per que la rancúnia ni l’odi ens marquin cap full de ruta. De raons i motius en tenim. Ribotades, sentencies, insults, i una gama variada d’inventives denigrants, són el pa de cada dia. Tot i així hem d’evitar caure en les provocacions que venen i vindran. La nostra força és la democràcia, reblada amb la festivitat permanent d’un pacifisme exemplar. El seu joc pervers i maldestre no ha de tenir la resposta que voldrien, cosa que utilitzarien i ens temem que de forma irracional i utilitzant tot el poder de l’Estat.
La resposta del govern de la Generalitat al dictamen del TC, ha estat el que tocava, suspensió cautelar de la campanya. La resposta política ha de venir des de el Parlament i de la reunió entre les forces politiques que avalen el procés i el govern.
Analitzar on som i preveure les accions per respondre i donar sortida política a les mobilitzacions, és responsabilitat dels politics. Deixar o abdicar d’aquesta responsabilitat, a aquestes alçades seria un error. De fet tothom sabia que els espanyols, que practiquen una democràcia de molt baix nivell, s’oposarien a que els catalans votéssim de forma legal en una consulta. Ens ho porten dient des de el Novembre del 2012. La resposta del TC serà NO primer i finalment també.
Acatem aquest primer NO del TC, només institucionalment clar. Políticament resolguem. Les eleccions autonòmiques, legals, són el mecanisme, l’únic, que pot permetre; primer saber quantes forces o partits politics volen la independència, segon saber quin és el recolzament dels catalans a la independència de Catalunya, i tercer si finalment existeix una majoria suficient, si els diputats estan disposats ha trencar amb l’Estat espanyol proclamant la Independència de Catalunya.
Les urnes són l’únic mitja que pot evitar ara el desencís i l’aprofundiment de la desafecció vers els politics i si no és poden posar el dia 9 de Novembre, posem-les al Desembre o com més tard al Gener, però posem-les.
Hauríem de fer tot el possible per que la rancúnia ni l’odi ens marquin cap full de ruta. De raons i motius en tenim. Ribotades, sentencies, insults, i una gama variada d’inventives denigrants, són el pa de cada dia. Tot i així hem d’evitar caure en les provocacions que venen i vindran. La nostra força és la democràcia, reblada amb la festivitat permanent d’un pacifisme exemplar. El seu joc pervers i maldestre no ha de tenir la resposta que voldrien, cosa que utilitzarien i ens temem que de forma irracional i utilitzant tot el poder de l’Estat.
La resposta del govern de la Generalitat al dictamen del TC, ha estat el que tocava, suspensió cautelar de la campanya. La resposta política ha de venir des de el Parlament i de la reunió entre les forces politiques que avalen el procés i el govern.
Analitzar on som i preveure les accions per respondre i donar sortida política a les mobilitzacions, és responsabilitat dels politics. Deixar o abdicar d’aquesta responsabilitat, a aquestes alçades seria un error. De fet tothom sabia que els espanyols, que practiquen una democràcia de molt baix nivell, s’oposarien a que els catalans votéssim de forma legal en una consulta. Ens ho porten dient des de el Novembre del 2012. La resposta del TC serà NO primer i finalment també.
Acatem aquest primer NO del TC, només institucionalment clar. Políticament resolguem. Les eleccions autonòmiques, legals, són el mecanisme, l’únic, que pot permetre; primer saber quantes forces o partits politics volen la independència, segon saber quin és el recolzament dels catalans a la independència de Catalunya, i tercer si finalment existeix una majoria suficient, si els diputats estan disposats ha trencar amb l’Estat espanyol proclamant la Independència de Catalunya.
Les urnes són l’únic mitja que pot evitar ara el desencís i l’aprofundiment de la desafecció vers els politics i si no és poden posar el dia 9 de Novembre, posem-les al Desembre o com més tard al Gener, però posem-les.
RSS Feed
