El “Consejo de Castilla” ho va dir i els castellans fa temps que ho executen; “Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”, al 1716.
Les formes variades per exercir de racistes, creiem son il·limitades. Uns ho fan tractant vilment als que tenen altra color de pell. Els tenim per exercir el dret a les seves costums. Fins i tot per pensar diferent. Però els que sempre han guanyat el concurs, son aquells que han fet servir la seva llengua per imposar-la i per liquidar les autòctones. Conquesta i imperialisme n’és el resultat.
El regne de Castella quan no era Estat, ja en va fer de les seves. Les seves colònies d’ultramar, van tastar el pa que si dona i lentament van veure com llengua i costums eren canviats per un castellà imperial.
D’acord, el context social i econòmic feia possible que tots els imperis de l’època fessin el mateix. Ara be, avui, segle XXI, on les democràcies fan lleis i declaracions contra la xacra del racisme, comprovem que només són això.
Espanya i el seu Estat són racistes de mena. Imposar una nacionalitat no volguda és racisme. Imposar una llengua per substituir-ne d’altres és racisme. Impedir que on resideix la voluntat popular altres llengües estiguin prohibides és racisme. Que és pretengui substituir historia i cultura per altra és racisme.
No ni ha prou amb autoanomenar-te d’esquerres i progressista, calen els fets i defensar-los. Espanya i el seu Estat només volen castellans espanyols i quan tothom veu el tracte que rebem els que no ho volem ser, d’axó se’n diu racisme i concretament referint-nos a Catalunya: “catalanofòbia racista”.
RSS Feed
