Personatges que van morir amb honor en tenim. Uns defensant les seves idees i d’altres per convenciment patriòtic.
Joana d’Arc cremada per heretgia, amagant les victòries militars contra els anglesos i utilitzada desprès per l’Església. Però va morir amb honor i defensant el que creia.
Lluis Companys, més proper, va ser assassinat per dos qüestions cabdals, per defensar la República espanyola i per català. També va morir amb honor, però no per tothom.
I tant que l’evolució natural també la podem aplicar als coneixements i aspectes ideològics. No és neix amb el cartell de ja ets de dretes, d’esquerres, comunista, socialista, nacionalista, feixista o qualsevol altra cosa.
És l’evolució que rebem a traves del entorn, el que permet ubicar-nos tant socialment com professionalment. Per tant convindrem que ningú te la definició ideològica permanent.
Ara be, el que costa d’entendre, si no és per conduccions i pressions de tot tipus, és el fet que hagis defensat la teva posició argumentada i justificada i desprès és faci el contrari.
Personatges que van fer possible la proclamació de la II República espanyola, que la van defensar amb les armes i que desprès des de l’exili també, van decidir que aquesta historia no valia res i que millor pactar amb els vencedors franquistes i feixistes amb el motiu espuri de que millor una transició que la continuïtat del franquisme. Avui constatem que el franquisme és present i ara amb una legalitat que diuen democràtica.
Carrillo, la Pasionaria, Tarradellas són l’exponent que no només no han tingut honor, sinó que el seu record és tant petit com la seva mort. Són aquells que van lluitar contra el feixisme i desprès van pactar amb ell. Van decidir com el govern francès de Vichy, que millor amb els guanyadors que seguir lluitant.
Heribert Barrera és d’aquest personatges que volien reformar l’Estat espanyol i construir una República federal espanyola. La seva evolució personal constatada per un munt de fets, el va convèncer que no hi havia res a fer. Independència va ser l’objectiu dels seus darrers anys. Potser avui per això i per un control dels processos migratoris, ER el te al calaix de la seva historia.
Curiosament acostumen a ser els homes i dones, els que mai han tingut càrrecs ostentosos, els que amb silenci i poc a poc ens han deixat, els que han fet possible que som el que hem après. Això si, sempre amb honor, petit, però grandiós a l’hora per haver defensat durant tota la seva vida objectius que mai han estat personals.
I la Bíblia diu coses tant besties com aquestes: Segon Lluc i Mateo, si et peguen posa l’altra galta i la llei del Talió, ull per ull.
Sembla que els jueus han optat per la llei del Talió més que pel Sermó de la Muntanya.
El que si tenim clar és que només pots morir amb honor i fins i tot viure la vida amb honor, si et mantens fidel a la lluita que has desenvolupat al llarg de la teva vida. La resta traïció a tu i a la resta de companys de viatge.
RSS Feed
