Han estat els plens dels Ajuntaments, i la majoria parlamentaria que recolza al Govern del President Torra, els que han aprovat posar elements reivindicatius que en cap cas són partidistes. Són de denuncia.
Va ser un Tribunal espanyol el TC qui és va imposar i va deixar el parlamentarisme, un referèndum i el que van votar els catalans en paper mullat.
Va ser el Govern espanyol el que va intervenir els comptes de la Generalitat i va convertir-la en un estament sense capacitat per fer politiques i deixant clar que qui liquidava i fiscalitzava era l’Estat espanyol.
Va ser la justícia espanyola, els que van decidir que els representants electes, sense cap condemna i mantenint tots els seus drets, se’ls impedeixi ser investits i exercir el càrrec pel que han estat elegits.
Ha estat el contuberni del Estat espanyol, justícia, guàrdia civil, policia espanyola, la hisenda, el govern espanyol, les forces politiques unionistes, els que han empresonat a representants electes, que ja porten més d’un any, sense cap prova que ho justifiqui.
Ara i com sempre, altra cop les instancies espanyoles, JEC, institució formada per jutges espanyols, algun dels quals també jutgen als nostres presos politics, tornen a dir-nos que ells i ningú més imposen les normes i avaluen la neutralitat política. Govern i Parlament no pinten absolutament res.
Podríem continuar i fer un relat prou contundent que demostra que l’autogovern, la capacitat de decisió, el poder econòmic de la Generalitat és inexistent. Parlament “condemnat” i dissolt per debatre. Govern “condemnat”, dissolt i empresonat per complir el Programa polític avalat a les urnes. Mana Espanya i punt.
Si hores d’ara encara no reconeixem que som una colònia, que cap decisió des de la ciutadania és pot complir, que tenim un Govern i Parlament de fireta, que qui mana i decideix és l’Estat, i que si no implementem la República proclamada d’acord el Referèndum del 1 d’octubre del 2017, existeix la gran possibilitat, cosa que no ha passat els darrers tres segles, que desapareixem i aquest cop amb termes pseudo democràtics i amb l’aval de la Unió Europea.
Pensem-hi. Si hem de pagar per el que no hem fet, fem-ho i si s’ha de pagar fem-ho també, implementem la República i no maregem més la perdiu.
Ahir van dir no al català a Europa. Ara ens han dit que la presó és el camí a la dissidència democràtica. Avui ens tornen a confirmar que només volen la seva Espanya, castellana i amb el seu Estat d’arrel borbònica i franquista. Qui no ho tingui clar vol dir, ras i curt, que ja ha decidit plegar, i avui aquest és el perill. La confrontació està servida. La rendició també.
RSS Feed
