Franco va voler legitimar als borbons, foragitats al 1931, i els pares de la transició la van voler democratitzar. Deien que era per tancar ferides i l’única forma de que els militars “traguessin”. No qüestionar la justícia franquista ni els cossos policials, ni als borbons, va conformar el traga-la de comunistes, socialistes i nacionalistes perifèrics.
El que és cert, és que la monarquia borbònica, i Franco ho sabia, era l’element físic, ideològic i estructural per l’Espanya de sempre. Franco va encarregar al exercit, guàrdia civil, policia espanyola i els amos del Estat el deure sagrat de defensar al borbó i fer-ho, era i és defensar la sagrada unitat d’Espanya des de la castellanització uniformadora.
El borbó és el cap d’Estat, com ho va ser Franco i capità general de les forces armades espanyoles. “Aquest va ser el pacte de la transició; el poder del fusell i la repressió pels franquistes, el borbó, i el poder minso i espuri de l’economia i faristols, pels trepes, arribistes i vividors, que amb el temps és convertirien en els professionals de la política i sindicalisme”.
Lligar Franco i el seu regim amb el nazisme i feixisme, malgrat rentats, no costa gaire. Lligar els borbons amb el regim franquista tampoc. Al Juan Carlos el va coronar Franco i punt.
França va liquidar als borbons i fins i tot els van passar per la guillotina. Avui els pobles de la Península, segur que no seran tant dràstics, però s’ensuma una creixent desafecció als borbons i ara al segle XXI la seva liquidació serà, tard o d’hora, a traves de les urnes.
Franco va fer el cop d’Estat per Espanya, la Espanya una i uniformadora, i tot ens indica que els borbons han pres el relleu. Foragitada la monarquia franquista, igual conceptes com llibertat, igualtat i fraternitat poden tornar a ser conceptes que lligaran amb drets universals com el dret a decidir.
Espanya s’ha de reinventar i amb els borbons com element nuclear és impossible. Fora els borbons, potser i diem potser, els pobles peninsulars podrien començar a establir noves regles joc. Sense la monarquia franquista com element aglutinador espanyolista, segur s’obririen nous escenaris. El problema és que avui i de moment ni l’esquerra espanyola, ni els espais pretesament progressistes, ni la dreta democràtica espanyola en volen prescindir.
La Espanya amb els seus pobles aviat hauran de decidir, o amb els que defensen la monarquia com element estructural ideològic de la unitat territorial desequilibrada, o a favor de l’entesa dels pobles peninsulars des de la llibertat dels mateixos. Ni més ni menys.
RSS Feed
