Doncs si, la censura està servida i acostuma a ser la avantsala d’escenaris dictatorials i sense drets.
La dictadura franquista, és el període més proper per saber que és i on s’aplica la censura. La censura sempre liquida drets basics, com el d’expressió i comunicació.
Franco va imposar la censura com element per liquidar qualsevol manifestació democràtica. De fet per imposar el “nacionalcatolicisme” de base feixista i falangista, només és podia fer amb una censura ferotge i represió violenta.
Control dels mitjans, control de les institucions, control del Estat i sobre tot control del poble, per instal·lar una societat buida i sospitosa amb arguments poc democràtics com dir-nos que el que fan és per nosaltres dient-nos sempre que el populatxo ni té capacitat, ni criteri i que millor un poder concentrat que la anarquia.
Franco va imposar la censura amb tots els camps socials. Va imposar el seu ideari hi ho va poder fer pel poder de les armes. La dissidència no només va patir censura, varen ser liquidats, afusellats i torturats. El regim va establir una inquisició en tota regla.
Fa estona, espanyols de falsa bandera, ens van dir que en absència de violència, tot era possible, vaja que és podia defensar qualsevol idea si és feia democràticament i pacíficament. El context era el d’una ETA en plena forma. Santes paraules, el problema és que els qui ho deien eren els hereus del franquisme i pel que sembla era mentida.
Catalunya s’ho va creure. Primer que seriem respectats com “Nacionalitat” amb un pacte, el del 78. Desprès que si la ciutadania recolzava un Programa polític on aconseguir la independència i la democràcia, la negociació i el pacte era el camí. Il·lusos de nosaltres.
Espanya i els espanyols sempre han tingut el mateix objectiu acabar la feina que va començar Felipe V i els seus successors i vassalls; construir la “España grande. Amb Espanya o et sotmets o ets un enemic a batre.
No és el judici farsa conduit per magistrats controlats pel darrera. No és el “a por ellos oe, oe”. No és la persecució inapel·lable a tot el que fa ferum de català. No és una llei mordassa, que va aprovar el Congres espanyol controlat pel PP i mantinguda pel PSOE. És, i ara en tenim les proves UNA CAUSA GENERAL CONTRA CATALUNYA.
L’Estat espanyol ho té clar, volen liquidar, escapçar, escarmentar i deixar clar que mai renunciaran al seu objectiu. Avui han posat en marxa un dels darrers passos, la censura. Prohibeixen colors i la paraula. Potser no ho saben però la Junta electoral central, per cert formada per magistrats de part, han reblat el clau. Avui ja és pot dir que Espanya i el seu Estat no és una democràcia i si volem democràcia i drets, ja ho sabem República i punt.
RSS Feed
