Ja fa estona que el mon independentista te dues o tres estratègies i si prenem el 21 D com punt de partida, l’estratègia del President Puigdemont guanya, la del Junqueras no s’imposa i la de les CUP rep un càstig extraordinari.
ERC va decidir que de desobeir res de res i l’únic camí possible és la d’obeir i eixamplar, fins i tot amb els contraris al dret d’autodeterminació, fins que una alineació astral permeti negociar i acordar amb Espanya i el seu Estat, no sabem si una millora autonòmica, o un Referèndum. Aquesta és l’estratègia de ERC i tant legitima com la pretenen els del PSOE, PP, Ciutadans i VOX, partits legals a Espanya, defensant la unitat pàtria i sagrada de la seva Espanya.
Per contra, una bona part del independentisme, que mai oblidarà la historia i els darrers esdeveniments sorgits de la sentencia d’un Tribunal, TC, polititzat i partidista sobre un Estatut validat pels catalans, continua ferm defensant els dret que com a poble tenim.
Aquesta part del independentisme, avui, és troba ven representada per uns presos politics, exiliats i per una proposta política que cada dia va prenen més valor estratègic. Junts per Catalunya va ser sens dubte la millor aposta transversal i la que reflexava una defensa més aferrissada de l’1 d’octubre.
Si, l’estratègia que encapçala Puigdemont, Torra i Sánchez, és l’oposada a la d’en Junqueras. ERC vol eixamplar amb els vinculats al 155 i als defensor de la unitat territorial des de preteses posicions d’esquerres.
Junts per Catalunya, El Consell de la República i La Crida, són les eines que proposen negociació i diàleg sense renunciar als preceptes democràtics i sobre tot al dret a decidir.
La diferencia entre les dues estratègies són evidents. Una accepta l’autonomisme i la normalitat impositiva del Congres espanyol i l’altra és rebel·la i no admet que el Parlament de Catalunya sigui un lloc limitat amb poca o gens capacitat legislativa i que qualsevol tribunal de justícia espanyol permeti que pot i que no pot fer.
A les eleccions espanyoles, que no catalanes, ningú és juga res que no sigui una possible utilització numèrica i mostrar que s’és hegemònic. L’independentisme, però pot decidir quina és l’estratègia preferida. Les eleccions espanyoles i europees definiran si Junqueras i ERC imposa la seva estratègia, o si per contra ho fa el Consell de la República, Junts per Catalunya i La Crida.
Unes eleccions per torna a decidir, però aquest cop per decidir quina estratègia volem, la del Carles Puigdemont a la del Oriol Junqueras. La de les CUP com sempre compten poc.
RSS Feed
