
Si governa el PP, Ciutadans, VOX i Unidos Podemos tampoc. Els catalans tenim mala peça al teler. Les forces organitzades i defensores de la Espanya imperial, van al uníson. Sense fissures, sense discrepàncies. Espanya una i gran, d’arrel castellana i amb una sola historia i llengua. La resta concessions gracioses de sa majestat borbònica.
Les eleccions espanyoles tenen la virtut per definir propòsits politics i estratègics dels partits de Catalunya. ERC ho fa bastin, i proposant un front antifeixista per barrar el pas als constitucionalistes franquistes i feixistes de VOX. La seva aposta en cap cas, sembla, és negociar el dret d’autodeterminació per una investidura. Sembla que el front supera el dret a decidir i estan disposats que el PSOE governi si suma. La ingovernabilitat d’Espanya no forma part de la seva estratègia. Potser va de peix al cove hi ho amaguen.
Els de Junts per Catalunya, malgrat que l’aposta d’unitat no ha tingut èxit, han proposat uns candidats compromesos amb la independència i el dret d’autodeterminació i pel que diuen sembla que la governabilitat d’Espanya té un preu, “Referèndum o Referèndum”, acordat. Dret d’autodeterminació un dret irrenunciable.
El Front Republicà, si pot, i treu representació afirmen que ells no faran mai President al Sánchez si no accepta el dret d’autodeterminació i punt. Volen ser-hi per un intercanvi, governabilitat per autodeterminació. La resta no els interessa.
El que si que queda meridianament clar és que els del regim del 78 diuen que no a drets universals i els d’aquí que anem força dividits.
És cert que si els números donen, podrem complicar-los la vida i molt. Ara ve imaginem per un moment que PSOE, UP i ERC sumessin, saben que ara els de ERC primer volen l’alliberament dels presos, dels exiliats en parlen poc, i d’autodeterminació ja no en parlen. Que Maragall digui que està disposat a fer cos amb la Colau i socialistes, ens confirma la teoria del eixamplament, però només d’esquerres i segur que només per gestionar. La independència directament al calaix o l’oblit. Sobre tot saben que PSOE i Comuns d’independència res de res.
Potser el Casado té raó, aquestes eleccions poden ser un plebiscit. A Catalunya per saber quina és l’estratègia amb més suports, la de Junts per Catalunya o la de ERC.