ERC va rebutjar frontalment fer una llista de País. El President legítim Carles Puigdemont, que no volia repetir, ho va tenir clar: La legitimitat i continuïtat de les institucions de Catalunya no podien estar en mans dels neofranquistes i d’aquí la seva proposta i continuïtat.
El rebuig de ERC va suposar el rebuig de les CUP. La llista de País és historia i ara em penedir-se només resta. Aquest fet preveia, pot ser sense voler, que el 155, el govern espanyol i el seu Estat imposaven unes eleccions il·legítimes i actuar dins d’una normalitat anormal.
ERC pot desitjar el que vulgui, hi té tot el dret. Al que no tenen dret és a trair la legitimitat dels votants que el dia 27 de Setembre del 2015 van donar la majoria absoluta a Junts pel Si i les CUP, amb un programa netament independentista i per la República.
Són massa els indicatius que confirmen que ERC s’ha pres aquestes eleccions com unes de normals. Joan Tarda a Santa Coloma de Cervelló, Colònia Güell; “Ara és el moment de les esquerres”. Marta Rovira; “Estic disposada a ser Presidenta si se’m demana”. Oriol Junqueras; “Si guanyem haig de ser el President”. Carles Mundo; “el president ha de ser Junqueras”.
Estava cantat. ERC té un sector que pot més que el que vol dir, tenir i lluitar per una República transversal.
Hem seguit amb molt de cura i atenció la campanya de Junts per Catalunya. Ni un menyspreu als Consellers i Vicepresident legítims de la Generalitat i membres de ERC. Un recordatori emotiu a cada un dels actes de campanya dels empresonats. Una potencia lleial i legitima reclamant i exigint que l’única legalitat i legitimitat la té el Govern del 27 S.
No va de partits ni de programes. Qui pot guanyar amb majoria d’escons per governar? Possiblement ningú. Va de restituir legitimitats, drets i llibertats.
Estava cantat que ERC voldria retorçar i reduir els èxits dels darrers dos anys presidits per Carles Puigdemont. Estava cantat que la qüestió ideològica, si més no a un bon sector de ERC, els pot més que el País. Estava cantat que farien més cas a les enquestes cuinades i interessades que a sumar per aconseguir la República. Està cantat que ERC amb les esquerres espanyoles només pot acceptar el 155 i renunciar a la República, a canvi d’una hipòtesis de creixement amb aquells que mai han han admès que els que volem ser independents som majoria. Estava cantada la confrontació entre independentistes que sempre han buscats els Aznar i cia.
Sembla que les esquerres no acaben d’entendre que Catalunya és plural, diversa, de dretes, d’esquerres, de centre, amb cristians, amb apostates, amb una diversitat religiosa i cultural excepcionals. Catalunya i primer cop, aquets darrers dos anus ha tingut el Govern més ajustat a la realitat social. Pretendre una Catalunya exclusivament d’esquerres no és cap garantia de més justícia social i progrés.
ERC ha pretès convertir aquestes eleccions il·legítimes per triar President i per fer politiques d’esquerres. Si ERC, no modifica la seva actitud, pot ser responsable de la liquidació legitima de les institucions catalanes i de consolidar una Catalunya autonòmica controlada política i econòmicament des de Madrid. Estava cantat i ens agradaria pensar que tot plegat és un núvol passatger. Ni més ni menys.
RSS Feed
