Els del 155, més els no tant equidistants, ara malden per trencar-nos. Volem dir trencar la unitat d’acció estratègica i en alguns casos política entre Junts per Catalunya, ERC i les CUP. Els unionistes espanyols han patit les derrotes més doloroses d’ençà la “transició”. Abans guanyaven els nacionalistes de CiU i ara guanyen els independentistes. Ha quedat demostrat que Catalunya definitivament te la intenció de trencar amb el regim del 78, la seva monarquia i sobre tot allunyar-nos de la construcció de la Espanya única i unitària que fa temps entenem sense futur.
Tenim un embolic i no és pas menor. Tres electes a la presó. Un Vicepresident i un Conseller. El President i quatre Consellers, tots ells també electes al exili.
Espanya. El seu quart poder l’Estat i els col·laboradors necessaris, sembla que no tenen cap intenció, primer en reconèixer que han perdut i segon restituir la normalitat a les institucions catalanes. Ells tenen els altres poders al seu servei i nosaltres tenim vots, democràcia i legitimitat, però tot i així de moment els que perdem som els demòcrates.
Constituir la mesa del Parlament i preparar el debat d’investidura marcaran la legislatura. Les finances intervingudes, la judicialització del procés i minvar-nos d’autogovern sembla que n’és la intenció dels unionistes. Són tant miserables com hipòcrites. Puigdemont ho va dir prou clar: “Estic disposat a reunir-me amb Rajoy sense cap “CONDICIÓ”. Ras i curt, va dir, sense parlar de cap disposició que trenqui la Constitució espanyola. La resposta és demolidora: “Jo haig de parlar amb la Arrimadas que és qui ha guanyat les eleccions”.
Els unionistes i especialment PP i Ciutadans mai han volgut normalitzar res. Han volgut destruir el procés i als independentistes. Derrotats i vençuts és el seu objectiu i no s’estan de res a l’hora de manifestar-ho.
Aquest escenari és l’actual i no és virtual. Complir o no complir n’és la qüestió. És vulgui o no, els catalans hem legitimat unes eleccions il·legítimes. És obvi per tant, que hem de llegir el resultat amb intel·ligència i amb unes dosis extraordinàries de dignitat.
Hem guanyat els independentistes, punt. Hem guanyat per restituir i formar Govern i fer-ho només té un camí i aquest ni és telemàtic, ni espiritual, ni de delegacions, senzillament només pot ser presencial.
Abdicar a ser-hi és acceptar que no s’és legítim. No ser-hi és acceptar que hi ha delicte. No ser-hi seria acceptar que hem perdut aquestes eleccions.
L’Honorable President de Catalunya, legítim Carles Puigdemont té el dret polític i democràtic a prendre posició i restituir el seu Govern. Perquè ho va dir i perquè és el que la majoria, que ha guanyat les eleccions, vol. No fer-ho seria admetre una derrota en tota regla i segur que malmetria continuar sumant forces pel demà.
I si Espanya i el seu Estat deté al President, l’engarjola i l’humilia quedarà clar per sempre més que al davant no tenim adversaris politics tenim un enemic, rabiós i que prefereix destruir a construir. Ni més ni menys.
RSS Feed
