El proper dimarts serà 14 d’abril. 89 aniversari de la proclamació de la República espanyola al 1931, desprès d’unes eleccions municipals on les forces republicanes guanyen nítidament i Alfons XIII fuig precipitadament. La monarquia borbònica perseguida per la seva historia criminal i corrupta és foragitada i molts pensen que per sempre més. Il·lusos els d’ahir i els d’avui.
“Viva la República espanyola” va ser el clam universal a tota la Península. Castellans, catalans, gallecs i bascos cridaven junts el crit republicà de llibertat, igualtat i fraternitat. El que no sabien és que la República espanyola, i donat el context internacional, tenia tots els condicionants per morir d’èxit intern i extern. El que no sabien és que la República espanyola naixia per garantir la España una.
La República espanyola, com el regim del 78, no va fer net. El mateix Estat funcionarial, els mateixos comandaments militars i policials, els mateixos interessos eclesiàstics, els mateixos interessos del oligarques, és mantenien al poder.
Inicialment totes les forces d’esquerres i van donar suport. Naixia un nou model, la República, però que mantenia per sobre de tot els conceptes de la Espanya borbònica, una i molt gran.
Francesc Macià, seria dels primers amb tastar la bona nova republicana. Ni Confederal ni federal. Com a molt un Estatut que per ser el primer ja va tenir les seves retallades al Congres espanyol. Una República que va permetre, pels seus errors que la CEDA, la dreta espanyola i monàrquica arribes a tenir la presidència i com no el recolzament de les institucions que continuaven sota l’ombra monàrquica. Astúries ho va poder comprovar quan Franco i l’exèrcit espanyol, legionaris i tropes mores, va sufocar la lluita legitima dels treballadors dels Astilleros i miners, amb més de 1.100 morts. Ho va ordenar la República espanyola.
Avui i desprès d’una guerra civil, d’una dictadura, els borbons tenen el poder de comandar l’exèrcit i cossos de seguretat com cap d’Estat i general de tots els exercits. Franco va guanyar la guerra i com el Cid, desprès de mort va guanyar com havia de ser la transició i el present.
La corrupció dels borbons és endèmic. La dels presidents de la República potser lluny de la corrupció, però a l’hora allunyats dels conceptes republicans de llibertat igualtat i solidaritat.
Presidents capaços de llençar missatges com el de Azaña:
“Os permito, tolero, admito, que no os importi la República, pero no que no os importe España”.
“Si esas gentes van a descuartizar España prefiero a Franco. Con Franco ya nos entenderiamos nosotros, o nuestros hijos, o quien fuere, pero estos hombres son inaguantables. Acabaremos dando por dar la razón a Franco”
I Negrin:
“No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo y pueblerino. Estoy haciendo la guerra por España i para Espanya”
Eren els discursos premonitoris que ja deixaven clar que la transició i pacte amb els franquistes assassins seria beneit pels socialistes i comunistes.
La demostració de que als espanyols unionistes de dretes i d’esquerres el que menys els importa és la definició del Estat, és la renuncia estratègica a la República i el sotmeti-me’n al poder del Estat. Avui són els defensors dels borbons i fins i tot s’atreveixen a dir que és una monarquia amb conceptes republicans. La qual cosa vol dir que pels espanyols els continguts politics i socials els hi sua, mentres España no deixi d’existir com concepte nacional.
Espanyols, per vosaltres la República espanyola monàrquica. Per vosaltres les restes del franquisme “republicà”. Pels catalans la República catalana i de moment ben allunyada de la vostra. Per cert he conegut a membres de la lleva del biberó i em deien que lluitaven contra el feixisme no per la República espanyola.
RSS Feed
