El govern “d’esquerres i progre” del PSOE i UP, ha decidit que a partir del dilluns tothom a treballar. Primer l’economia i desprès la vida, és la màxima d’aquesta colla d’irresponsables. Per acabar d’adobar-ho, és situa la responsabilitat al treballador, ni al empresari ni al Estat, si aquest quedes afectat. Itàlia te més seny, malgrat que la seva economia està pel terra, que el govern espanyol. Ha resolt que els italians continuïn confinats fins el 2 de maig.
Les noticies van que volen i sembla que els afectats amb els ERTES de moment quan havien de cobrar, res de res. Que del salari universal ni hi és ni se l’espera de moment. Que ja som els primers amb morts pel corona virus. Que l’exèrcit cada dia és més omnipresent i fins i tot s’atreveixen a dir que la seguretat està en perill. Que la OMS ja ha dit que el des confinament que proposa el govern espanyol és una temeritat. Que els que donen assessorament sanitari no han estat consultats per decidir.
Tot plegat ens situa dins d’un escenari apocalíptic. Apocalíptic perquè ningú te prou dades per saber com i quan acabarà la pandèmia i que l’únic que és pot fer és confinar-nos i complir amb les mesures profilàctiques per evitar la seva expansió.
Amb un confinament n’hauriem de tenir prou. Amb un control individual com fan a la Xina, i mantenint el confinament, fins que les dades diguin que l’expansió està controlada, potser limitaríem l’expansió del virus. Amb tothom a treballar, concentrats als transports públics, a les empreses, el problema no serà que els treballadors siguin responsables de la seva higiene, com diu el govern espanyol, sinó que la propagació la tenim garantida, per la llei de Murphy.
El Pablo Iglesias, el primer ministre del govern espanyol que fa autocrítica, “hay que reconecer que estábamos preparados”, cal afegir que la no preparació no eximeix que les mesures preses hagin estat insuficients i contradictòries. Assumir responsabilitats, centralització de competències, i desprès dir que són els altres els que no compleixen, no té nom. Demanar a la UE que resolgui la disbauxa econòmica espanyola, desprès d’haver malbarat ingents quantitats d’euros rebuts dels fons estructurals de la UE, tampoc té nom.
I si ara la situació és complexa, imaginem-nos com serà amb la pandèmia vigent, amb tothom a la feina i amb una crisi econòmica galopant. L’escenari segur que potser apocalíptic i tot ens fa pensar que el govern espanyol encara no ho sap i que ni el millor exercit controlarà el que ha de venir. Potser aquest serà el moment de Catalunya per dir prou i fer la nostra. Els catalans no mereixem ser carn de canó dins d’una guerra biològica, nosaltres no hauríem fet mai el que el govern espanyol, posar la economia davant la vida.
RSS Feed
