Els fets històrics i documentats no deixen espai per tenir dubtes i menys les realitats actuals hereves del passat.
A la península ibèrica existeixen tres Estats, el de España, Portugal i l’Andorrà tot i que aquest prou controlat per França i España. També, amb major extensió o menys tenim el castellà, el portuguès, el català, el gallec, els basc i l’occità com a llengües oficials o cooficials.
La normalitat que els poderosos sempre han volgut imposar dins del territori que han considerat seu, és i per aquest ordre, la llengua, la historia, la economia i la llei. Només existeixen excepcions des de la perspectiva democràtica i respecte a la diversitat, com passa per exemple a Suiza amb els seus quatre Cantons i llengües diferents.
No podem dir el mateix dels castellans, reconvertits en espanyols, que històricament han intentat imposar el castellà a tota la Península des de el 1714, o dels xinesos que ara volen liquidar la cultura tibetana.
Els espanyols mai, i diem mai amb rotunditat, a no ser que instal·lin forns crematoris, podran liquidar les llengües identitaries existents a la Península. Podran minorar-les, podran fins i tot convertir-la amb un residu tant testimonial com inservible. El que no podran fer és liquidar els sentiments de pertinença, perquè aquest fet és transmet de pares a fills i això no és controlable.
De fet, l’única forma que els castellans reconvertits, poguessin construir definitivament la seva nació, gran i una, seria a partit del respecte i reconeixement de la diversitat, però aquesta gran contradicció seria la fi del seu invent. Haurien de construir quelcom que fos similar a Suiza i aquesta és la seva desgracia, fer-ho seria la fi del seu projecte i del seu poder.
Espanya ha estat i és el que es avui per la força de les armes. De fet quan España ha intentat a traves de les urnes canvia el model ha fracassat amb rotunditat. El darrer fracàs la II República.
Els invents territorials esdevinguts com experiments socials sorgits de la força, gairebé amb la seva totalitat han acabat desintegrant-se. La URSS i Iugoslàvia en són una bona prova. No parlem de temps més preterits on els imperis i les colònies feien i desfeien el que calgués per la força.
A la Península Iberica, malgrat que castellans, borbons i dictadors, s’han entestat per construir la nació pels espanyols, España, la realitat s’està imposant i tothom que ho vulgui saber haurà de saber que l’Estat espanyol de les Autonomies és el pas previ i final per la destrucció de tal com és ara. Curiosament i possiblement no hauran estat les forces independentistes, la causa un virus.
RSS Feed
