ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

I SI PARLEM CLAR D'UNA PUTA VEGADA

19/4/2020

0 Comments

 
Picture

I fets i dades en tenim per donar i vendre. El 21 de Desembre del 2017, varem acceptar anar a unes eleccions autonòmiques amb un cop d’estat incruent aprovat pel PP, PSOE i Ciutadans sota el davantal de l’article 155 de la Constitució espanyola. Queda clar que a Espanya el poder central i judicial, estan per sobre del poble català i Catalunya. Catalunya és a tots els efectes un territori ocupat i sense cap tipus de sobirania. Ara amb l’Estat d’alarma és confirma que Catalunya sempre serà i podrà fer el que decideixi Madrid.

Històric. No és va poder fer el que volia el MHP Puigdemont i molts d’altres: una candidatura de país. Els de ER i CUP és passaven la pilota miserablement per evitar dir no a la unitat obertament.

Malgrat tot, el moviment polític “independentista” torna a guanyar i JxCat és la primera força independentista. 34 diputats per JxCat, 32 per ER i 4 per les CUP. 80 diputats i majoria absoluta al Parlament “independentista” i l’únic que se’ls acudeix és fer un “Govern efectiu”. És pacta la Presidència del Govern i la del Parlament. Primera traïció, Roger Torrent impedeix la investidura de Carles Puigdemont, obeint sense denunciar els tripijocs de la justícia espanyola. Aquest fet determina que els de ER, hagin abandonat la via de la desobediència i unilateral.

A l’hora quedava clar que el Govern efectiu que sorgiria anomenant a Quim Torra de President, tindria la mateixa efectivitat que la compra de material sanitari fa el govern espanyol.

JxCat coalició electoral entre el PDeCat i independents, per molt que no ho admetin, també quedaven sotmesos a la política del estruç. Millor tenir una parcel·la de poder, encara que petita, que res. Tenien i tenen clar que la unitat estratègica no hi era i per tant la desobediència institucional o implementar la República catalana i la llei aprovada de transició jurídica era una quimera, i per tant millor les molles que res.

Les renuncies i obediències de la Mesa del Parlament, són de traca i mocador. No investir a un diputat electe. No implementar el vot telemàtic. Retirar la soldada a diputats. Desposseir de l’acta de diputat per ordre d’una junta administrativa, que no judicial, al MHP Quim Torra. No fer cap comunicat de protesta a la pèrdua de competències de la Generalitat. És el pa de cada dia que se’ns ha ofert i ofereix als patidors. Avui, que Carles Puigdemont ja no és diputat per Catalunya, ja és pot votar telemàticament.

I ara aquesta és la realitat. ER no vol desobeir ni optar per la via unilateral. D’aquí el recolzament a la investidura del Pedro Sánchez, per una taula de diàleg sense continguts. Vaja gratis. Els de les CUP que per primer cop són al Congrés algun dia ens explicaran que i fan.

Ho hem de dir ben fort i clar per tal de que a les properes eleccions tothom sàpiga qui vol la independència i qui vol primer fer un país d’esquerres sota la batuta espanyola, i qui vol reformar Espanya i el seu Estat. Traduït, mai han volgut la independència però han utilitzat el mot sense avergonyir-se per enganyar a les eleccions.

La pandèmia del Covid_19, malgrat tot el que té d’horrorós, ens està deixant clar que amb Espanya i el seu Estat, Catalunya només serà el que ara és, una Comunitat espanyola intervinguda, ahir, avui i demà. I que consti, ho fan legalment. Els pares de la Constitució espanyola ja sabien el que es feien i els franquistes més.

És hora de que el moviment per la independència assumeixi que la unitat estratègica entre ER, JxCat, CUP, La Crida, PDeCat, ANC, Òmnium, PD, i d’altres forces menors, és actualment i amb les direccions d’alguns partits impossible.

Cal tenir clar que només el Parlament de Catalunya té la legitimitat per aprovar i prendre decisions històriques, legals i legitimes. Ara be tota decisió presa al marge de la legalitat espanyola implica costos i una certa confrontació. Els fets històrics ens mostren que Espanya i el seu Estat mai actuen en termes democràtics, per ells la força i la violència determinen la seva gènesis. Per tant ens cal assumir que la independència té i tindrà els seus costos. Només amb la intentona, tenim presos, exiliats i una repressió digne dels millors temps foscos del franquisme. Tant per tant anem-hi fins al final.

Guanyar a les properes eleccions per obtenir una majoria parlamentaria i si potser amb vots ha de ser l’objectiu. Cal deixar clar que ER vol que Catalunya formi, com ahir, part d’Espanya. Federal o no, amb els borbons o no, però dins d’Espanya. Cal deixar clar que els de les CUP primer volen la revolució social i desprès la independència i sempre amb gent pretesament d’esquerres. Cal deixar clar que sectors del PDeCat somniem encara amb postulats pujolistes i amb el peix al cove.

Per tant, i de debò que no se’ns acudeix cap altra proposta, que el legítim MHP Carles Puigdemont, proposi una terna de 125 persones sotmeses a unes primàries generals obertes a partir dels 16 anys,  per decidir l’ordre de la “llista de país” i anar a eleccions, que creiem han de ser constituents, amb un Programa electoral d’un únic punt: “Implementar la República ja proclamada”. Amb el compromís de refer, a partit de la llei de transició jurídica, l’entramat legal que afecta a la justícia, seguretat, hisenda, sanitat, politiques laborals i socials. Acabant amb un procés constituent que durarà més d’un any, amb un Referèndum d’aprovació o no i la convocatòria de noves eleccions que aquest cop si que hauran de ser programàtiques.

Deixar de legitimar la legalitat espanyola, fins les properes eleccions, que vol dir no participar en cap de les propostes que ens facin, determinaria que anem de debò. Fora del Congrés i Senat espanyol. Fora de qualsevol proposta autonòmica. Fora fins i tot de la coordinació contra la lluita del Covid_19, millor coordinats amb la UE.

I diem fora, perquè Espanya i el seu Estat, com sempre fan i decideixen el que volen, tant si hi som com si no. Per tant i ates que mai ens escolten ni comptem per res, que s’ho facin sols, però sense la legitimació per part dels independentistes.
​
Ja sabem i tenim clar que una part de catalans i forces politiques ho rebutjaran de ple. Però la infame gestió, centralització per lluitar contra el Covid_19, més un futur econòmic de misèria, acompanyat d’unes bones explicacions amb dades irrefutables, com fa la Cambra de Comerç de Barcelona, explicant l’espoli i que fan com “el perro del hortelano”, segur que faria que molts s’ho repensessin. Sobre tot perquè les decisions del govern espanyol afecta per igual als independentistes com als unionistes catalans.

No sabem si aquesta és la millor proposta, però si que tenim clar que haurem d’anar a eleccions per saber qui te la legitimitat per fer-nos lliures o vassalls dels borbons per una estona més. Eleccions que s’haurien de convocar el més rapit possible. Paraula del MHP Quim Torra.


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    JO TAMBÉ SOC DE LA CRIDA
    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen

    Picture

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.