I fets i dades en tenim per donar i vendre. El 21 de Desembre del 2017, varem acceptar anar a unes eleccions autonòmiques amb un cop d’estat incruent aprovat pel PP, PSOE i Ciutadans sota el davantal de l’article 155 de la Constitució espanyola. Queda clar que a Espanya el poder central i judicial, estan per sobre del poble català i Catalunya. Catalunya és a tots els efectes un territori ocupat i sense cap tipus de sobirania. Ara amb l’Estat d’alarma és confirma que Catalunya sempre serà i podrà fer el que decideixi Madrid.
Històric. No és va poder fer el que volia el MHP Puigdemont i molts d’altres: una candidatura de país. Els de ER i CUP és passaven la pilota miserablement per evitar dir no a la unitat obertament.
Malgrat tot, el moviment polític “independentista” torna a guanyar i JxCat és la primera força independentista. 34 diputats per JxCat, 32 per ER i 4 per les CUP. 80 diputats i majoria absoluta al Parlament “independentista” i l’únic que se’ls acudeix és fer un “Govern efectiu”. És pacta la Presidència del Govern i la del Parlament. Primera traïció, Roger Torrent impedeix la investidura de Carles Puigdemont, obeint sense denunciar els tripijocs de la justícia espanyola. Aquest fet determina que els de ER, hagin abandonat la via de la desobediència i unilateral.
A l’hora quedava clar que el Govern efectiu que sorgiria anomenant a Quim Torra de President, tindria la mateixa efectivitat que la compra de material sanitari fa el govern espanyol.
JxCat coalició electoral entre el PDeCat i independents, per molt que no ho admetin, també quedaven sotmesos a la política del estruç. Millor tenir una parcel·la de poder, encara que petita, que res. Tenien i tenen clar que la unitat estratègica no hi era i per tant la desobediència institucional o implementar la República catalana i la llei aprovada de transició jurídica era una quimera, i per tant millor les molles que res.
Les renuncies i obediències de la Mesa del Parlament, són de traca i mocador. No investir a un diputat electe. No implementar el vot telemàtic. Retirar la soldada a diputats. Desposseir de l’acta de diputat per ordre d’una junta administrativa, que no judicial, al MHP Quim Torra. No fer cap comunicat de protesta a la pèrdua de competències de la Generalitat. És el pa de cada dia que se’ns ha ofert i ofereix als patidors. Avui, que Carles Puigdemont ja no és diputat per Catalunya, ja és pot votar telemàticament.
I ara aquesta és la realitat. ER no vol desobeir ni optar per la via unilateral. D’aquí el recolzament a la investidura del Pedro Sánchez, per una taula de diàleg sense continguts. Vaja gratis. Els de les CUP que per primer cop són al Congrés algun dia ens explicaran que i fan.
Ho hem de dir ben fort i clar per tal de que a les properes eleccions tothom sàpiga qui vol la independència i qui vol primer fer un país d’esquerres sota la batuta espanyola, i qui vol reformar Espanya i el seu Estat. Traduït, mai han volgut la independència però han utilitzat el mot sense avergonyir-se per enganyar a les eleccions.
La pandèmia del Covid_19, malgrat tot el que té d’horrorós, ens està deixant clar que amb Espanya i el seu Estat, Catalunya només serà el que ara és, una Comunitat espanyola intervinguda, ahir, avui i demà. I que consti, ho fan legalment. Els pares de la Constitució espanyola ja sabien el que es feien i els franquistes més.
És hora de que el moviment per la independència assumeixi que la unitat estratègica entre ER, JxCat, CUP, La Crida, PDeCat, ANC, Òmnium, PD, i d’altres forces menors, és actualment i amb les direccions d’alguns partits impossible.
Cal tenir clar que només el Parlament de Catalunya té la legitimitat per aprovar i prendre decisions històriques, legals i legitimes. Ara be tota decisió presa al marge de la legalitat espanyola implica costos i una certa confrontació. Els fets històrics ens mostren que Espanya i el seu Estat mai actuen en termes democràtics, per ells la força i la violència determinen la seva gènesis. Per tant ens cal assumir que la independència té i tindrà els seus costos. Només amb la intentona, tenim presos, exiliats i una repressió digne dels millors temps foscos del franquisme. Tant per tant anem-hi fins al final.
Guanyar a les properes eleccions per obtenir una majoria parlamentaria i si potser amb vots ha de ser l’objectiu. Cal deixar clar que ER vol que Catalunya formi, com ahir, part d’Espanya. Federal o no, amb els borbons o no, però dins d’Espanya. Cal deixar clar que els de les CUP primer volen la revolució social i desprès la independència i sempre amb gent pretesament d’esquerres. Cal deixar clar que sectors del PDeCat somniem encara amb postulats pujolistes i amb el peix al cove.
Per tant, i de debò que no se’ns acudeix cap altra proposta, que el legítim MHP Carles Puigdemont, proposi una terna de 125 persones sotmeses a unes primàries generals obertes a partir dels 16 anys, per decidir l’ordre de la “llista de país” i anar a eleccions, que creiem han de ser constituents, amb un Programa electoral d’un únic punt: “Implementar la República ja proclamada”. Amb el compromís de refer, a partit de la llei de transició jurídica, l’entramat legal que afecta a la justícia, seguretat, hisenda, sanitat, politiques laborals i socials. Acabant amb un procés constituent que durarà més d’un any, amb un Referèndum d’aprovació o no i la convocatòria de noves eleccions que aquest cop si que hauran de ser programàtiques.
Deixar de legitimar la legalitat espanyola, fins les properes eleccions, que vol dir no participar en cap de les propostes que ens facin, determinaria que anem de debò. Fora del Congrés i Senat espanyol. Fora de qualsevol proposta autonòmica. Fora fins i tot de la coordinació contra la lluita del Covid_19, millor coordinats amb la UE.
I diem fora, perquè Espanya i el seu Estat, com sempre fan i decideixen el que volen, tant si hi som com si no. Per tant i ates que mai ens escolten ni comptem per res, que s’ho facin sols, però sense la legitimació per part dels independentistes.
Ja sabem i tenim clar que una part de catalans i forces politiques ho rebutjaran de ple. Però la infame gestió, centralització per lluitar contra el Covid_19, més un futur econòmic de misèria, acompanyat d’unes bones explicacions amb dades irrefutables, com fa la Cambra de Comerç de Barcelona, explicant l’espoli i que fan com “el perro del hortelano”, segur que faria que molts s’ho repensessin. Sobre tot perquè les decisions del govern espanyol afecta per igual als independentistes com als unionistes catalans.
No sabem si aquesta és la millor proposta, però si que tenim clar que haurem d’anar a eleccions per saber qui te la legitimitat per fer-nos lliures o vassalls dels borbons per una estona més. Eleccions que s’haurien de convocar el més rapit possible. Paraula del MHP Quim Torra.
RSS Feed
