El MHP Quim Torra va proposar el confinament territorial complert i el govern espanyol desprès de dir no, els fets més l’opinió dels experts, va suposar un re tractament acabant fent el que inicialment demanava el President Torra. El que si van fer és decretar l’estat d’alarma per deixar clar altra cop qui mana i on està el poder, institucional i econòmic.
El MHP Quim Torra, va dir que la centralització de la sanitat i seguretat eren un greu error. El govern espanyol amb els seus decretat d’estat d’alarma, va fer tot el contrari. El resultat ha estat un desgavell pel que te a veure amb el confinament com a l’hora de garantir el subministrament dels EPIS, respiradors i tests. Pitjor, va impossibilitar que des de Catalunya és coordines la fabricació i subministrament del material. Fins i tot la SEAT que va començar a fabricar respiradors va tenir que aturar la producció sota amenaça reglamentaria. Només el fet de que algunes Autonomies tiressin pel dret, confirma la nul·litat de la decisió de centralitzar-ho tot, deixant clar el que tothom sabia; “els que governen el territori tenen més informació i respostes per afrontar qualsevol crisis”.
La prolongació del estat d’alarma confirma que l’únic propòsit ha estat demostrar que ha Espanya i al seu Estat només hi ha un Govern. Els seus errors, la seva ineficàcia i fins i tot l’ús partidista i propagandista no resoldrà una sortida de la pandèmia, des confinament, sinó que ens temem serà una reedició d’unes decisions nefastes que podrien reeditar una ampliació de la epidèmia.
Avions desapareguts, avions segrestats per Turquia, material deficient, repartiment insuficient i sense criteris, treballadors de sanitat sense els EPIS adequats que ha comportat un gran nombro d’aquest col·lectiu contaminat i confinat, des confinament ara dels treballadors no essencials sense protecció durant el transport.
No sabem si calen més dades. Igual els militars que pul·lulen arreu del territori sense saber que fer ens tornen a sorprendre fumigant l’espai aeri, a banda de recuperar musclos i unes taronges indocumentats.
Ara i sense tenir clar si hem vençut a la curvatura, s’ha iniciat una campanya per treure els nens al carrer i mira que els tècnics sanitaris ho porten dient per activa i per passiva. Els nens poden ser transmissors. Per això els parcs infantils és van segellar i tancar les escoles. Alguns deuen pensar que els nens van sols. Quina contradicció confinats i surtin a passejar els nens. De traca i mocador.
I la economia, !ha l’economia¡. Comerços, tallers, bars, restaurants, autònoms, petites i mitjanes empreses, del metall, automoció, fusteria, lampisteria, que porten mes d’un mes sense facturar absolutament res, però que d’entrada han hagut de liquidat el trimestre a la hisenda espanyola, si espanyola, perquè de moment Catalunya no en te, preocupats. Sembla, però no sabem a quants autònoms s’ha començat a pagar, la quantitat d’uns 601 euros. Desitgem de tot cor que els autònoms que arribin a cobrar puguin sobreviure, perquè sembla que de moment cobraran un sol cop. Igual tenen sort i finalment aproven la renda universal. Per cert no oblidem que aquí no fan com el innombrable Tramp que ingressa els diners sense cap tràmit, aquí, cobrar, si cobres, és un calvari burocràtic.
Per acabar, avui el Ministre Illa de sanitat ho ha tornat ha deixar clar; “aquí qui dirà com és fa i quan el des confinament serà el govern espanyol”.
Altra cop ens temem que no només no resoldrem la pandèmia ni la crisi econòmica, que ja tenim, sinó que seran altra cop tant obtusos d’aprovar un des confinament general com han fet amb els treballadors sense tenir en compta que no a tots els territoris tenen igual percentatge d’infectats, curats, morts i mitjans per respondre si torna haver-hi un repunt de la epidèmia, avui ja pandèmia.
Potser és hora que des de Catalunya deixem de dir a cada roda de premsa que “esto lo decide el gobierno del estado espanyol”. Ens hem atrevit a comprar material sanitari, tot i la centralització? Si, doncs fem el des confinament d’acord els nostres assessors científics i professionals de la sanitat, i si al Ministre o govern espanyol no els agrada, ja saben al TC. Però la seguretat i vida dels catalans val totes les desobediències i si és petita també.