Contraris com som, a la violència física, que el Sr. Otegi fos un dels actors fonamentals per liquidar la violència d’ETA, els independentistes catalans ho varem celebrar, donat que reivindicar independència i fer-ho violentament no només justificava la violència repressiva del Estat espanyol, sinó que se’ns posava als catalans al mateix llistó.
Ara bé la gran contradicció és fer un cop de timó que suposi anar d’una lluita aferrissada mitjançant la violència per la independència i dir que el que toca per arribar-hi, ara, és col·laborar amb aquells que si han oposat ahir i avui i continuen reprimint la diferencia ideològica.
Otegi diu que la col·laboració amb el PSOE – UP, investint i aprovant el que calgui per mantenir el “Gobierno de España”, perquè diuen que és d’esquerres i molt progressista, ho vulgui o no, és assumir sense dir-ho, que la independència d’Eusakadi i la unificació amb Navarra, és d’una realització tant futurista com irreal és que el franquisme és democratitzi. Com pots voler una situació politica institucional nova, si honores aquells dels que teòricament et vols separar.
Otegi va més lluny i ens diu als catalans que prenguem bona nota del que suposa un nou judici per ell dictat pel TSJE. Vaja com si els catalans, sense morts, no haguéssim tastat els mètodes repressius legals d’Espanya i el seu Estat. Otegi està fen la seva reconciliació amb el franquisme, com ho fa ER i te tot el dret. Deu pensar que els sis anys de presó sense beneficis penitenciaris és el preu que ha de pagar per ser admès al club dels constitucionalistes. I el que vingui amb el nou judici. S’assembla molt al que diu el mossèn.
Otegi i Junqueras estan cometen dins la seva estratègia, creiem, un greu error. Sumar, ser molts més és un bon objectiu, però pensar i proposar que si a dins de Catalunya, Euskadi i Navarra, Bildu i ER tenen la gran majoria, aconseguiran pactar la independència, és amagar, enganyar i no dir tota la veritat. Ni Bildu, ni ER tindran mai la majoria per modificar legalment, la Constitució espanyola, la justícia espanyola, la policia espanyola, l’economia espanyola i tot el poder concentrat a Madrid. I molt menys formar part d’un “Gobierno de España”.
L’entramat legal d’Espanya, legitimat des de l’any 1978 pels partits espanyols i perifèrics, és tant potent que fins i tot ara, la UE, diu que sobre les qüestions internes espanyoles no hi entren. Junqueras no és euro diputat tot i guanyar l’acta pels vots, perquè Espanya i el seu Estat l’ha sentenciat com un delinqüent.
No entendre que Espanya, el seu Estat i tots els espanyols unionistes s’uniran quan faci falta per defensar els seus interessos, insistim és enganyar i deixar frustrada a la ciutadania, que ja comença a veure clar que qui dia passa any empeny. Traduït, mentrestant ho intentem, volem viure el millor possible.
Seria bo no oblidar que el 155 per contrarrestar l’1 d’octubre, és va aprovar amb els vots del PP, PSOE i Ciutadans. Els de Vox encara no i eren. I quan ETA matava la jurisdicció especial també la van pactar els d’esquerres i dretes espanyols.
No hi haurà amnistia. Ni pels catalans, ni pels lluitadors bascos no tacats de sang. No hi haurà cap procés que suposi una condemna clara del franquisme. La construcció d’un Estat federal és una fal·làcia, la darrera dada: El “Gobierno de España” centralitzarà els plans d’emergència. La justícia espanyola d’arrel franquista continuarà actuant trepitjant drets i sentenciat contra drets fonamentals.
Otegi i Junqueras que sembla comparteixen estratègia, volen o sense voler-ho, estan legitimant precisament tot el que representa el regim del 78. Estar a la professo i repicar campanes és un miracle, i sembla que els miracles només els feia Deu i qui ell volia. Mandela ho va tenir clar, els seus anys de presó mai van servir per blanquejar l’Estat racista de Sud Africà.
Mandela i la seva causa va guanyar quan les pressions internes i internacionals van conjuntar-se per dir que ja ni havia prou. A España i el seu Estat en la mesura que s’accepti que la separació de poders i l’estat de dret i són i no es qüestionin, ni Catalunya ni Euskadi seran Estats del concert mundial. A Catalunya uns quants ho tenen, clar o DUI o submissió. A Euskadi i Navarra no cal, amb el seu Concert Econòmic sa són gairebé independents, i els del PNB ho tenen claríssim, i una part dels bascos també.
RSS Feed
