
Participació, transparència i deixar clar que el poder polític i democràtic sempre va da baix a dalt, és el que han fet els de Junts. El MHP Carles Puigdemont s’ha na fet un tip demanant i reclamant unitat i sobre la base d’una transversalitat indiscutible. Les primàries de Junts han estat la demostració que tot l’entorn del President ho ha entès i de quina manera. Alguns van fugir cames ajudeu-me, ni estaven acostumats ni compartien els preceptes que demostren que la democràcia no és un fet banal.
Tenim organització, tenim un partit transversal, tenim candidats triats democràticament i amb una participació i transparència excel·lent. Ara, diríem que toca explicar el més detalladament que puguem que farem i que proposarem d’acord els nous escenaris que les eleccions del 14F ens donaran.
Independentment del que diuen les boles de vidre dels enquestadors, el que serà segur són els resultats tancat l’escrutini i fet el recompte de vots el 14 al vespre. Serà el moment dels politics per iniciar la negociació i construir les majories per repartir-ne, de moment, el minso poder autonòmic.
Un primer escenari és que Junts tingui 68 o més diputats. Això seria majoria absoluta i podria marcar els tempos per assolir els objectius que ens hagin proposat en el seu Programa. Aquest escenari requereix que prèviament Junts hagi explicat públicament que vol fer. Implementar la República proclamada amb la recuperació de la llei de transitorietat jurídica. Intentar fer un Govern amb totes les forces independentistes per fer el mateix.
El segon escenari és que Junts guanyi amb diputats però la majoria absoluta és faci amb ER i CUP. Un escenari tant pervers com inoperant donat que les estratègies de les tres forces són propostes tant oposades que l’únic, segurament, permetria un acord, seria un nou repartiment institucional amb les respectives cadires. Un Govern per gestionar l’autonomia. Un nou acord amb ER i CUP només te sentit si l’objectiu és implementar la República. Acceptar un acord de gestió, creiem seria la mort de tot l’entorn del President Puigdemont.
El tercer escenari és que Junts quedi amb menys diputats que ER, però que la suma de ER, Junts i CUP doni majoria absoluta. És evident que ER voldria implementar la seva estratègia. Camí ample, recolzament als del 155, negociació i peix al cove i la República fins que les condicions la fessin possible, mai. És evident que si Junts acceptes fer coalició amb les condicions de ER, també podria significar la seva autodestrucció. Que ningú oblidi que les forces espanyoles, unionistes, quinta columnistes, col·laboracionistes, els del peix al cove i botiflers varis, tenen l’objectiu de destruir tot el que tingui a veure amb Puigdemont.
El quart escenari, si es dona, és el pitjor, que les esquerres espanyoles i catalanes sumin per governar. ER, PSOE, Comuns i CUP, i que ningú en tingui dubtes pactaran. Amb el discurs de que són d’esquerres i progressistes i que per ells primer és la qüestió social, per cert que mai és resolt ni que governen els socialistes i els comunistes. Aquest resultat deixaria per Junts el paper polític d’oposició amb la confrontació intel·ligent com senyera.
El darrer escenari, creiem que és tant esperpèntic com impossible, que les forces espanyolistes i unionistes obtinguessin la majoria absoluta. Aquesta conjuntura només és podria donar si les forces independentistes continuen amb el nivell de confrontació actual i una majoria de votants per la independència ho engegen tot a dides.
Cinc escenaris i només dos ens afavoreixen en termes de País. El primer només depèn de que el vot útil vagi a Junts i que Junts pugui decidir sense pressions ni penyores dels altres partits independentistes. És possible que Junts guanyi amb més de 68 diputats? I tant. Només cal que els de Junts s’ho creguin. Que el MHP Carles Puigdemont s’impliqui. I sobre tot que Junts digui i deixi per escrit, clar i sense dubtes que farà si obté aquesta majoria absoluta. El segon escenari és imposible. Ni més ni menys.