
Tots els que volem una Catalunya lliure i independent, hauríem de compartir com un fet sagrat que les diferencies ideològiques, avui al segle XXI, en cap cas mereix una confrontació entre compatriotes, argumentant que amb el poder autonòmic sempre ho faríem millor.
Cap contraposició de idees pot ser superior al objectiu d’independència. De fet establir els motius del perquè volem ser lliures ve d’antic, i només els que no ho volen veure obliden. El camí per aconseguir-ho te un punt de partida irrebatible, la unitat. De fet el mateix objectiu obliga acordar les discrepàncies perquè l’objectiu de la República catalana ens supera a tots els catalans.
Qui de ER cregui que els seus enemics i adversaris són els de JUNTS, l’únic que aconsegueix és que tota l’espanyolada, amb la bandera franquista, els borbons i tot l’Estat riguin, és freguin les mans i considerin que si una part que s’autoanomena independentista els legitima també ho farà la Unió Europea. Qui de Junts cregui que els seus enemics i adversaris són els de ER, en aquest cas tots els quintacolumnistes i botiflers riuen i estant convençuts que estan guanyat l’embat contra la independència.
Els nostres enemics, si enemics, estan a Espanya i al seu Estat. D’adversaris no en tenim al Estat espanyol. La nostra dissortada historia des de el 1714 certifica que no han fet altra cosa que anar exterminant-nos, amb les seves monarquies, amb les seves dictadures i amb les seves Repúbliques. Per tant els que van d’espanyols ni enemics ni adversaris ciutadans d’un altre País.
Al 1714 els defensors de Barcelona eren un tot. Ningú preguntava al del costat perquè i era i la resposta sempre era la mateixa: Pels nostres drets i per la nostra llibertat.
Les grans manifestacions del segle XXI conformades amb gent d’arreu de Catalunya i amb sentiments ideològics dispars mai preguntaven al del costat perquè hi eren, tothom cridava i...inde.....independencia. Seria bo que els que avui és barallant per un ressego de pa entenguessin d’una vegada que el volem sencer i només el podem aconseguir si ens respectem, si ens tolerem, si ens estimem com represaliats, si anem junts i, sobre tot perquè volem decidir el nostre futur desprès de no haver-ho pogut fer des de fa més de tres segles.