Eixamplar la base republicana, independentista, sobirana o espanyola, és l’estratègia de ER. Aquesta es va fer visible investint al Pedro Sánchez del PSOE a canvi d’una taula de diàleg el dia 7 de Gener del 2017. D’aquí 10 dies farà una any. Una taula que per tal com anat tot plegat, sembla que només tenia un objectiu: "que el “Gobierno de España” reconeixes que existeix un conflicte polític".
A canvi el nou President i “Gobierno de España”, llençaven un missatge clar al mon; “La confrontació entre espanyols s’havia acabat”. I el més greu, els presos politics i exiliats són uns “delinqüents i fugats”.
ER s’ha cobert de gloria. I tot per aconseguir ser el pal del paller a Catalunya amb l’ajut dels republicans espanyols, d’esquerres o de dretes.
Alguns és pregunten a dia d’avui, perquè la famosa “taula de diàleg”, acordada mitjançant un pacte signat, on s’establia que s’havia de reunir mensualment, amb total llibertat pels seus continguts i, establint grups de treball amb la incorporació posterior dels Presidents per ratificar els acords, encara no s’ha tornat a reunir i si existeix.
Amb la excusa de la pandèmia aquesta “taula de diàleg” no s’ha reunit mai més. Ni per designar cap grup de treball.
La taula de diàleg ha estat l’engany perpetrat per ER per dir-nos que ara amb el “Gobierno de España d’esquerres i molt progre”, no cal que ens preocupem. Tindrem desescalada judicial i fi de la repressió. Ens retornaran tots els euros que ens deuen, inclosos els de la addicional 3ª del Estatut retallat. No perseguiran més la llengua catalana sibil·linament. La Guardia civil deixarà Catalunya i les seves casernes. La policia espanyola deixarà per fi l’edifici a Via Laietana on temps ençà els franquistes torturaven i assassinaven. I sobre tot que totes les inversions compromeses és faran al 2021.
Per completar el cercle d’obediència i vassallatge només calia posar fil a l’agulla amb els pressupostos espanyols. La seva aprovació aquest més de desembre del 2019 suposa de facto que Pedro Sánchez té garantida la cadira tota la legislatura. Mentrestant els nostres presos politics i exiliats són a la presó o fora de Catalunya, sense que la legislació penitenciaria espanyola sigui capaç de concedir-los el 3er grau perquè la seva justícia franquista si oposa. De traca i mocador.
El més trist de tot plegat, malgrat algun cas aïllat honorable, la militància de ER calla. Els de JxCat el que si notem, és l’atac miserable i continuat per par d’alguns militants, càrrecs destacats de ER i trolls i robots comprats, dient-nos que som el que no som. Com deia el poeta i el demòcrata la veritat tard o d’hora triomfa.
Constatar que la taula de diàleg no és reuneix ni és reunirà, en cap cas és un atac a ER, es una critica als responsables que van decidir que era el preu per investir i que ha resultat ser una llufa. Constatar que el suport permanent al Congrés i Senat de ER al “Gobierno de España” a canvi de res i pensant que quan toqui tindran el suport a Catalunya i que la militància no ho vegi, és una critica al lirisme.
El problema no el te ni Junts ni tots aquells que estan al dia de les malifetes d’aquest “Gobierno de España” i que mai ha volgut bescanviar la monarquia borbònica per una República espanyola. El problema el tenen tots aquells, independentistes o no que no saben que Espanya i el seu Estat mai compleixen.
Aquest 14 de Febrer, militants, simpatitzants, votants de ER, teniu una nova oportunitat per ser fidels al 1 d’octubre. Si voleu la independència en forma de República, Voteu Junts per Catalunya. A ER fa temps que l’arròs el tenen covat.