Hem patit per arribar-hi. Una quantitat ingent de patriotes han caigut o s’han quedat pel camí. Ara, i per primera vegada, després de la “transició democràtica”, la independència i/o sobirania són mots situats en la centralitat del debat.
Ara tenim una concatenació de fets com mai Catalunya ha tingut. Tenir un 51,2% de ciutadans que ara mateix votarien a favor de la independència, més un Estat opressor feble aquí i a fora, més un deute estatal i català insuportable, més una societat civil força mobilitzada (ANC), unes forces polítiques (ERC, SI, Reagrupament, Cup) i institucions (Consells comarcals, Ajuntaments), és el que esperàvem. No aprofitar-ho, seria l’error més gran que podríem cometre tots plegats, per tant, la qüestió ara mateix no és la de fer actes “folklòrics” ni continuar demanant esforços a la ciutadania per fer-los, que també. Ara cal esmerçar tots els esforços per fer el full de ruta final.
Es hora de fer política amb majúscules i no aprofitar-ho, podria ser un dels errors més grans comesos pels politics i la política d’ara. Pactar la possibilitat de fer un Referèndum d’Autodeterminació amb l’Estat espanyol és, a dia d’avui, “inviable”. L’Estat espanyol, el model de la centralitat enquistat al llarg dels anys i la darrera victòria de la “Espanya, una grande i libre” ho impedeixen.
El Referèndum s’ha de fer. Consolidar i donar l’autenticitat democràtica a proba de les exigències més altes ha d’estar fora de tot dubte. La independència s’aconsegueix en un procés estrictament democràtic i pacífic, sinó el reconeixement internacional no el tindrem.
Ara bé, celebrar el Referèndum amb totes les garanties només les poden donar els legítims representant del poble català, garanties que haurien de conformar-se i verificar pels observadors internacionals que calguin i sense límits.
Quan hem de celebrar l’esmentat Referèndum? Doncs després que al Parlament, en sessió Plenària i amb la majoria de Diputats, es proclami la Independència de Catalunya de forma solemne.
Ha de ser Catalunya que formalitzi el Referèndum i el situï internacionalment.
Aquest mateix Parlament, que tindrà caràcter constituent, ha de triar la formació d’un Govern de Transició Nacional i àuria de tenir el mandat exclusiu per fer les següents accions:
1.- Garantir el funcionament de tots i cadascun dels serveis bàsics de la societat catalana, a més de fer front a totes les obligacions internacionals.
2.- Crear una comissió per elaborar la proposta del que serà La Constitució de Catalunya. La seva discussió i aprovació es faria en el primer Parlament sorgit com resultat de les primeres eleccions democràtiques de Catalunya Estat.
3.- Preparar les condicions per fer el Referèndum o consulta popular de legitimació i/o ratificació de la Independència de Catalunya. La consulta ha de ser clara i directe, per exemple: “Està vostè d’acord que Catalunya sigui un Estat lliure i independent de qualsevol altre”.
4.- Demanar el reconeixement immediat per part de totes les instàncies democràtiques internacionals i països, així com establir relacions diplomàtiques immediates.
5.- Demanar a Brussel·les la intermediació amb l’Estat espanyol, per tal d’assolir un estat de concòrdia, durant i desprès de les negociacions que necessàriament s’hauran de mantenir.
6.- A proposta del Govern de concentració, el Parlament ha d’aprovar una nova llei electoral, en un temps màxim de tres mesos. Una vegada aprovada la llei, el Govern i, de forma ineludible, convocarà noves eleccions, on podran participar totes les forces democràtiques inscrites legalment en el registre d’organitzacions polítiques de Catalunya.
ARRIBAR-HI, ARA ÉS EL NOSTRE DEURE, DEFUGIR-LO ÉS TRAÏDORIA
No és demagògia, la darrera enquesta ho certifica. Podem i hem de guanyar les properes eleccions, per higiene democràtica, pels nostres i pel país. Mai Catalunya ha tingut la posició i confluència de factors que determinin la possibilitat clara d’assolir la nostra llibertat.
Aquest és “un possible full de ruta” i admetent que poden haver-hi d’altres, el que no podem fer, és ajornar el TENIR el “full de ruta” pactat amb totes les forces democràtiques, i patriòtiques. I cal fer-ho abans de les properes eleccions al Parlament català, que poden ser convocades abans del que ens pensem.
Ara tenim una concatenació de fets com mai Catalunya ha tingut. Tenir un 51,2% de ciutadans que ara mateix votarien a favor de la independència, més un Estat opressor feble aquí i a fora, més un deute estatal i català insuportable, més una societat civil força mobilitzada (ANC), unes forces polítiques (ERC, SI, Reagrupament, Cup) i institucions (Consells comarcals, Ajuntaments), és el que esperàvem. No aprofitar-ho, seria l’error més gran que podríem cometre tots plegats, per tant, la qüestió ara mateix no és la de fer actes “folklòrics” ni continuar demanant esforços a la ciutadania per fer-los, que també. Ara cal esmerçar tots els esforços per fer el full de ruta final.
Es hora de fer política amb majúscules i no aprofitar-ho, podria ser un dels errors més grans comesos pels politics i la política d’ara. Pactar la possibilitat de fer un Referèndum d’Autodeterminació amb l’Estat espanyol és, a dia d’avui, “inviable”. L’Estat espanyol, el model de la centralitat enquistat al llarg dels anys i la darrera victòria de la “Espanya, una grande i libre” ho impedeixen.
El Referèndum s’ha de fer. Consolidar i donar l’autenticitat democràtica a proba de les exigències més altes ha d’estar fora de tot dubte. La independència s’aconsegueix en un procés estrictament democràtic i pacífic, sinó el reconeixement internacional no el tindrem.
Ara bé, celebrar el Referèndum amb totes les garanties només les poden donar els legítims representant del poble català, garanties que haurien de conformar-se i verificar pels observadors internacionals que calguin i sense límits.
Quan hem de celebrar l’esmentat Referèndum? Doncs després que al Parlament, en sessió Plenària i amb la majoria de Diputats, es proclami la Independència de Catalunya de forma solemne.
Ha de ser Catalunya que formalitzi el Referèndum i el situï internacionalment.
Aquest mateix Parlament, que tindrà caràcter constituent, ha de triar la formació d’un Govern de Transició Nacional i àuria de tenir el mandat exclusiu per fer les següents accions:
1.- Garantir el funcionament de tots i cadascun dels serveis bàsics de la societat catalana, a més de fer front a totes les obligacions internacionals.
2.- Crear una comissió per elaborar la proposta del que serà La Constitució de Catalunya. La seva discussió i aprovació es faria en el primer Parlament sorgit com resultat de les primeres eleccions democràtiques de Catalunya Estat.
3.- Preparar les condicions per fer el Referèndum o consulta popular de legitimació i/o ratificació de la Independència de Catalunya. La consulta ha de ser clara i directe, per exemple: “Està vostè d’acord que Catalunya sigui un Estat lliure i independent de qualsevol altre”.
4.- Demanar el reconeixement immediat per part de totes les instàncies democràtiques internacionals i països, així com establir relacions diplomàtiques immediates.
5.- Demanar a Brussel·les la intermediació amb l’Estat espanyol, per tal d’assolir un estat de concòrdia, durant i desprès de les negociacions que necessàriament s’hauran de mantenir.
6.- A proposta del Govern de concentració, el Parlament ha d’aprovar una nova llei electoral, en un temps màxim de tres mesos. Una vegada aprovada la llei, el Govern i, de forma ineludible, convocarà noves eleccions, on podran participar totes les forces democràtiques inscrites legalment en el registre d’organitzacions polítiques de Catalunya.
ARRIBAR-HI, ARA ÉS EL NOSTRE DEURE, DEFUGIR-LO ÉS TRAÏDORIA
No és demagògia, la darrera enquesta ho certifica. Podem i hem de guanyar les properes eleccions, per higiene democràtica, pels nostres i pel país. Mai Catalunya ha tingut la posició i confluència de factors que determinin la possibilitat clara d’assolir la nostra llibertat.
Aquest és “un possible full de ruta” i admetent que poden haver-hi d’altres, el que no podem fer, és ajornar el TENIR el “full de ruta” pactat amb totes les forces democràtiques, i patriòtiques. I cal fer-ho abans de les properes eleccions al Parlament català, que poden ser convocades abans del que ens pensem.
RSS Feed
