No és un fet empíric, és genètic i científic, tots els humans neixen amb la sang vermella. Tenir la sang “blava”, era un eufemisme monàrquic per diferenciar els nadons, ells, les dinasties en feien sentència, els fills de les reines, i ho princeses eren per dret de llit diferents a la resta dels humans. Ara ja sabem que no, i també sabem que poden ser tant lladres i vividors com qualsevol humà.
També sabem que qualsevol infant pot tenir o arribar ha tenir una cultura excel·lent, qüestió que històricament ha tingut més a veure amb el poder econòmic familiar, que no pas amb els gens. Aquest fet també és un fet científic, tot i que els nazis intentaren demostrar el contrari amb la consecució d’un humà nou, l’ari.
Els militars espanyols, amb Franco i una part de l’oligarquia del moment, monàrquics ells, s’aixequen contra la República i són els responsables d’una guerra civil, on els diferents pobles de l’Estat pagaran un alt preu, i no només amb vides, la cultura, els mestres, el progressisme, són foragitats. A la Península i queden només els addictes al nou regim, els carregats de venjança i els menys preparats per aixecar un país. Tot el que envolta la postguerra, és equivalent al estraperlo, el xantatge forma part del dia a dia, la denuncia vil i la traïdoria, són a l’ordre del dia, és la part més fosca dels anys que vindran acabada la guerra civil.
Els valors franquistes són exercits per l’autoritat militar i una església obscurantista, al voltant d’aquets dos pilars és construeix una nova societat espanyola. Construir una Espanya, la nova, ells en deien “una grande y libre”, n’és l’objectiu. La por i la necessitat fan que el franquisme duri 40 anys. (Les qüestions geoestratègiques dels americans contra el comunisme, fet que consolida el franquisme, per una altre article).
40 anys poden ser tota una eternitat, sobretot si l’objectiu dels que tenien el destí de la seva “pàtria” particular, era potenciar el clientelisme, la corrupció, el xantatge, el robatori, i fer l’entesa més ignominiosa mai realitzada; funcionaris addictes i obedients(els jutges també i formen part), una església que gira la vista a les tortures i afusellaments, uns banquers que financen dins i fora el franquisme, i un exercit corrupta que pren el que vol per dret de conquesta.
40 anys sense principis democràtics i amb lleis orgàniques i sense cap separació de poders, té com resultat una dictadura. El sistema judicial, és una broma, cap garantia pels que no són addictes al regim, i si cal, el que fa “justícia” finalment, és un tribunal militar.
Els 40 anys poden equivaldre a més tres generacions, els que van quedar de la guerra i dos més. Aquestes dos han mamat els principis franquistes, els addictes ho tenien tot, la resta res o gairebé res, aquest era el principi bàsic de distribució.
Ha estat un fet extraordinari, els franquistes que tenien tot el poder, així ho han venut, la “transició espanyola ha estat modèlica”. Certes veus provinents del socialisme, del nou comunisme, i del catalanisme, també ho venien.
Cal fer-nos algunes preguntes senzilles per esbrinar com ha anat tot plegat; totes les lleis franquistes, sense garanties democràtiques i jurídiques, han estat derrogades?. Algú pot pensar que tenim una separació real de la església i l’Estat?. Continuem tenint a hores d’ara jutges en actiu de l’època franquista? S’ha fet algun tipus de revisió dels judicis franquistes tant civils com militars?. S’ha condemnat algun franquista per cometre genocidi, robatori o tortura?. Hem obtingut del parlament espanyol condemna alguna del franquisme?. Algunes qüestions han quedat tapades amb una llei, la de la memòria històrica, que , per cert, te amnèsia a l’hora de situar Franco i el franquisme.
És podria fer tot un anuari de preguntes sense resposta, però una si que la tenim, el franquisme no ha pagat per cap dels seus crims i continua “vigent”. No hem tingut transició i menys un període constituent, fet que podria haver canviat algunes coses. El que vam tenir és el continuisme pur i dur del franquisme, legitimat per una oposició àvida de poder i de diners. Acceptar la monarquia i la bandera de Franco ha estat una rendició amb tota regla, sobretot perquè també s’acceptaven els valors franquistes.
El continuisme franquista no ha estat possible només pel Joan Carles, o el Fraga, o el Tejero o el Milans del Bosch, ha esta possible per que així ho van decidir els “nostres grans líders”, Felipe, Guerra, Roca, Pujol, Solé Tura, Peces Barba i d’altres. Acceptar la monarquia imposada per Franco va ser el deshonor més gran mai comés als nostres màrtirs caiguts per la llibertat.
Aquesta situació ens ha dut on som ara, i ara ja no són dues generacions, en són quatre, les que han mamat un franquisme soterrat, latent, i canviar sociològicament això ho tenim magre, inclòs a Catalunya, que a dia d’avui encara anem una mica per davant de la resta de l’Estat espanyol.
Que un tal Zaplana digués fa estona que entrava en el mon de la política per fer-se ric i ara ser el delegat de telefònica a Europa no és casual, que socialistes de socarrel manifestessin que Espanya era el lloc on podies triomfar més rapit d’Europa, tampoc era casual, que tinguem sentencies de Filesa, Gal, Turisme, paper del BOE, Roldans, Rubio, Francesc, tampoc és casual.
Que l’Estat espanyol tingui el sistema judicial més corrupte, (en Millet encara se’n riu) el sistema bancari més fosc i opac, una guàrdia civil i policia estatal amb actituds i actuacions franquistes, un Estat on els casos de corrupció, Gurkel, Màlaga, Mallorca, Andalusia, Palau, estan a l’ordre del dia, un Estat on els responsables politics de l’Estat menteixen i malgasten i no passa res, un Estat on tot i estar a les últimes econòmicament, és continuen malgastant quantitats ingents d’euros amb obres faraòniques que desprès no podrem mantenir (Trens d’alta velocitat), no és casual, així funcionava el franquisme sociològic.
Aquesta és la gran veritat, els valors del franquisme els de la postguerra han fet forat. Ara tenim una nova casta política amb les mateixes actituds franquistes, cap llei que pressuposi resolucions de responsabilitat als politics, cap llei de transparència, cap llei de incompatibilitats a nivell europeu ( ara quan pleguen ràpidament entren a formar part de qualsevol empresa com conseller). Abans el franquisme impedia les eleccions, ara són els partits els que imposen la partitocracia.
No és que, de repent, l’Estat espanyol i Catalunya estigui ple de corruptes i de ineptes per gestionar, senzillament és que la nova oligarquia ha pres el relleu, i això ha estat possible per que el que han obtingut i mamat són les mateixes formes franquistes, i que per cert, els politics actuals, sembla que no estan disposats a canviar, això si, posar 24.500 milions d’euros a Bankia per salvar als seus, és el mínim, avui per tu demà per mi.
Ara, la desconfiança, el jo primer, el triomf a qualsevol preu, i els diners, són els valors que predominen, tècnicament hem actualitzat la semàntica, i a qualsevol preu. Valors que tenen més a veure amb el franquisme, que no pas als que tenen a Islàndia. L’Estat espanyol no té solució i anar amb ells agafats de la mà, ens fa ser una part més de la mentida i la corrupció.
Catalunya no podrà modificar el llegat franquista si no trenca amb el seu passat i això significa ser independent d’un Estat que trontolla i que hores d’ara és cadàver, per molt que els neofranquistes de torn ens diguin el contrari.
4 de Juny del 2012
També sabem que qualsevol infant pot tenir o arribar ha tenir una cultura excel·lent, qüestió que històricament ha tingut més a veure amb el poder econòmic familiar, que no pas amb els gens. Aquest fet també és un fet científic, tot i que els nazis intentaren demostrar el contrari amb la consecució d’un humà nou, l’ari.
Els militars espanyols, amb Franco i una part de l’oligarquia del moment, monàrquics ells, s’aixequen contra la República i són els responsables d’una guerra civil, on els diferents pobles de l’Estat pagaran un alt preu, i no només amb vides, la cultura, els mestres, el progressisme, són foragitats. A la Península i queden només els addictes al nou regim, els carregats de venjança i els menys preparats per aixecar un país. Tot el que envolta la postguerra, és equivalent al estraperlo, el xantatge forma part del dia a dia, la denuncia vil i la traïdoria, són a l’ordre del dia, és la part més fosca dels anys que vindran acabada la guerra civil.
Els valors franquistes són exercits per l’autoritat militar i una església obscurantista, al voltant d’aquets dos pilars és construeix una nova societat espanyola. Construir una Espanya, la nova, ells en deien “una grande y libre”, n’és l’objectiu. La por i la necessitat fan que el franquisme duri 40 anys. (Les qüestions geoestratègiques dels americans contra el comunisme, fet que consolida el franquisme, per una altre article).
40 anys poden ser tota una eternitat, sobretot si l’objectiu dels que tenien el destí de la seva “pàtria” particular, era potenciar el clientelisme, la corrupció, el xantatge, el robatori, i fer l’entesa més ignominiosa mai realitzada; funcionaris addictes i obedients(els jutges també i formen part), una església que gira la vista a les tortures i afusellaments, uns banquers que financen dins i fora el franquisme, i un exercit corrupta que pren el que vol per dret de conquesta.
40 anys sense principis democràtics i amb lleis orgàniques i sense cap separació de poders, té com resultat una dictadura. El sistema judicial, és una broma, cap garantia pels que no són addictes al regim, i si cal, el que fa “justícia” finalment, és un tribunal militar.
Els 40 anys poden equivaldre a més tres generacions, els que van quedar de la guerra i dos més. Aquestes dos han mamat els principis franquistes, els addictes ho tenien tot, la resta res o gairebé res, aquest era el principi bàsic de distribució.
Ha estat un fet extraordinari, els franquistes que tenien tot el poder, així ho han venut, la “transició espanyola ha estat modèlica”. Certes veus provinents del socialisme, del nou comunisme, i del catalanisme, també ho venien.
Cal fer-nos algunes preguntes senzilles per esbrinar com ha anat tot plegat; totes les lleis franquistes, sense garanties democràtiques i jurídiques, han estat derrogades?. Algú pot pensar que tenim una separació real de la església i l’Estat?. Continuem tenint a hores d’ara jutges en actiu de l’època franquista? S’ha fet algun tipus de revisió dels judicis franquistes tant civils com militars?. S’ha condemnat algun franquista per cometre genocidi, robatori o tortura?. Hem obtingut del parlament espanyol condemna alguna del franquisme?. Algunes qüestions han quedat tapades amb una llei, la de la memòria històrica, que , per cert, te amnèsia a l’hora de situar Franco i el franquisme.
És podria fer tot un anuari de preguntes sense resposta, però una si que la tenim, el franquisme no ha pagat per cap dels seus crims i continua “vigent”. No hem tingut transició i menys un període constituent, fet que podria haver canviat algunes coses. El que vam tenir és el continuisme pur i dur del franquisme, legitimat per una oposició àvida de poder i de diners. Acceptar la monarquia i la bandera de Franco ha estat una rendició amb tota regla, sobretot perquè també s’acceptaven els valors franquistes.
El continuisme franquista no ha estat possible només pel Joan Carles, o el Fraga, o el Tejero o el Milans del Bosch, ha esta possible per que així ho van decidir els “nostres grans líders”, Felipe, Guerra, Roca, Pujol, Solé Tura, Peces Barba i d’altres. Acceptar la monarquia imposada per Franco va ser el deshonor més gran mai comés als nostres màrtirs caiguts per la llibertat.
Aquesta situació ens ha dut on som ara, i ara ja no són dues generacions, en són quatre, les que han mamat un franquisme soterrat, latent, i canviar sociològicament això ho tenim magre, inclòs a Catalunya, que a dia d’avui encara anem una mica per davant de la resta de l’Estat espanyol.
Que un tal Zaplana digués fa estona que entrava en el mon de la política per fer-se ric i ara ser el delegat de telefònica a Europa no és casual, que socialistes de socarrel manifestessin que Espanya era el lloc on podies triomfar més rapit d’Europa, tampoc era casual, que tinguem sentencies de Filesa, Gal, Turisme, paper del BOE, Roldans, Rubio, Francesc, tampoc és casual.
Que l’Estat espanyol tingui el sistema judicial més corrupte, (en Millet encara se’n riu) el sistema bancari més fosc i opac, una guàrdia civil i policia estatal amb actituds i actuacions franquistes, un Estat on els casos de corrupció, Gurkel, Màlaga, Mallorca, Andalusia, Palau, estan a l’ordre del dia, un Estat on els responsables politics de l’Estat menteixen i malgasten i no passa res, un Estat on tot i estar a les últimes econòmicament, és continuen malgastant quantitats ingents d’euros amb obres faraòniques que desprès no podrem mantenir (Trens d’alta velocitat), no és casual, així funcionava el franquisme sociològic.
Aquesta és la gran veritat, els valors del franquisme els de la postguerra han fet forat. Ara tenim una nova casta política amb les mateixes actituds franquistes, cap llei que pressuposi resolucions de responsabilitat als politics, cap llei de transparència, cap llei de incompatibilitats a nivell europeu ( ara quan pleguen ràpidament entren a formar part de qualsevol empresa com conseller). Abans el franquisme impedia les eleccions, ara són els partits els que imposen la partitocracia.
No és que, de repent, l’Estat espanyol i Catalunya estigui ple de corruptes i de ineptes per gestionar, senzillament és que la nova oligarquia ha pres el relleu, i això ha estat possible per que el que han obtingut i mamat són les mateixes formes franquistes, i que per cert, els politics actuals, sembla que no estan disposats a canviar, això si, posar 24.500 milions d’euros a Bankia per salvar als seus, és el mínim, avui per tu demà per mi.
Ara, la desconfiança, el jo primer, el triomf a qualsevol preu, i els diners, són els valors que predominen, tècnicament hem actualitzat la semàntica, i a qualsevol preu. Valors que tenen més a veure amb el franquisme, que no pas als que tenen a Islàndia. L’Estat espanyol no té solució i anar amb ells agafats de la mà, ens fa ser una part més de la mentida i la corrupció.
Catalunya no podrà modificar el llegat franquista si no trenca amb el seu passat i això significa ser independent d’un Estat que trontolla i que hores d’ara és cadàver, per molt que els neofranquistes de torn ens diguin el contrari.
4 de Juny del 2012
RSS Feed
