Tothom treballa per la unitat, em refereixo als espanyols. Ciutadans i PP ja han llançat la crida al PSOE de Catalunya i UDC per tal d’abatre l’ independentisme. Les “esquerres” espanyoles unionistes fan el mateix i Podemos i Iniciativa ja treballen amb d’altres per la batalla del 27. El que ha quedat d’UDC també cerca el mateix. Ho han intentat amb els socialistes, però de moment només reben carbasses.
El President Mas insistentment ens diu que el 27 han de ser unes eleccions plebiscitàries i que perquè ho siguin ha de quedar-ne clar el motiu. També diu que tot i que els unionistes contraris a la independència diguin que no ho són de plebiscitàries, que ells seran els primers, si guanyen, en dir-nos que han estat plebiscitàries i que Espanya a guanyat.
Per acabar de complicar-ho, aquí a Catalunya que acostumem a ser més papistes que el Papa i aguantar-nos-la amb paper de fumar, tenim tota una caterva de "politics tarats", que proposen: primer no anar junts, segon que siguin unes eleccions entre dretes i esquerres, tercer que siguin presidencialistes i quart que serveixin per acabar amb CDC i el President Mas.
Sembla que només volen i saben fer unitat els espanyols, de dretes i d’esquerres. La evidencia clara i diàfana, per qui vulgui veure-ho, és el que ha passat a Barcelona. Els independentistes ven dividits els espanyols ven units. Victòria de la unitat. Plaça que ara els contraris a la independència usen contra el 27.
Ja ens ensumàvem que la proposta del President finalment no seria acceptada. Tot i que encara no és ferma la decisió, intuïm que aquets serà el final. Mentrestant, els corifeus de la esquerra independentista, continuen amb la brama de que és la “Llista del President i que ho fa perquè te por a perdre”.
Jordi Sánchez ens ha dit que la proposta del Mas és difícil d’acceptar. El seu argument que no de la ANC, és dir-nos el munt de sensibilitats diverses dels associats de la ANC. Per fer 11 de Setembre només existia una sensibilitat. Hem de suposar que és refereix a la junta, no als associats. En democràcia, resoldre l’entrellat és tant senzill com posar les urnes. Recordem les paraules de la Forcadell; “President posi les urnes” i va el President i les posa.
No cal donar ni posar excuses de mal pagador. Tot és més senzill, és pregunta als associats i el que digui la majoria va a missa. Mentrestant en Sánchez per molt president de la ANC que sigui i per respecte al President de Catalunya el que ha de fer és callar i donar la veu als associats.
Segurament el darrer cartutx per la unitat i per guanyar el 27 l’haurem gastat. Ens queda la darrera proposta i que el president també va fer, La Llista i en aquest cas si del President.
Rebutjades pels “grans patriotes” dels partits i de la societat civil la unitat, i preveient les complicacions per fer, tot i guanyant, un govern de concentració, cal que la Llista del President sigui la que obtingui més suports, i diputats. Artur Mas ha de liderar. Marcar l’estratègia i els tempos caldrà compartir-ho, però ha de quedar clar que té el suport del poble, no només dels partits. El President no pot estar condicionat pels tacticismes de curta volada dels que no han volgut la unitat.
Aquest cop decidim independència si o no i qui lidera el procés. El motiu de rebutjar la unitat sempre ha estat precisament això, saber qui ha de liderar la resta del procés. Nosaltres insistim, qui ha de liderar la darrera part del procés és Artur Mas i ara esgotada, pel que sembla la via unitaria, amb la llista que ell proposi.