Dir-nos als catalans des de la societat civil que s’han de respectar les decisions partidistes per no trencar, obertament vol dir que la transverssalitat mai va ser ni objectiu ni element estratègic.
Escoltar al Sánchez o a la Muriel dir que les distintes sensibilitats de la ANC i Òmnium, impedeixen donar suport a una llista, certifica que ja havien decidit i tot i que els seus reglaments no contemplen la participació política directe, que l’estratègia de ERC era la seva.
La societat civil pot mobilitzar al conjunt de la ciutadania, pot fer actes extraordinaris i en nom de tot Catalunya sense distincions i en canvi quan és tracta de conjuminar el darrer acta per la independència per guanyar el 27 de Setembre, és disfressa el no a una Llista de País, amb els arguments més pelegrins mai usats ni imaginats. Cal respectar totes les sensibilitats. Com si la independència no fos cosa de tots.
La participació a totes i cada una de les convocatòries que han fet la ANC, Òmnium i l’AMI, hem donen tot el dret a dir la meva. El voluntarisme practicat pels catalans no té parangó. Més de 40.000 pel 9 N, més uns quants més per les manifestacions i actes ho diu tot. Curiosament i sense por a equivocar-nos, els partits de Catalunya, no han estat capaços de fer el mateix i l’explicació és tant senzilla com obvia; la ideologia i el partidisme no sumen.
La proposta del President i com va dir ell, és la seva darrera proposta per fer una llista, candidatura transverssal i de País, i aquest cop des de la societat civil. Sembla que la unitat estratègica no és volguda i preguntes i respostes sense concreció serà el que tindrem, segur. No volen ferir sensibilitats, però tampoc volen practicar el seu èxit. Que hi farem. La nostra dissortada historia, corre el perill de continuar la seva deriva.
RSS Feed
