Pedro Sánchez, flamant candidat a la presidència de la seva Espanya per part del PSOE, no només ha renunciat als símbols republicans espanyols, sinó que sense cap tipus de vergonya ha abraçat els símbols franquistes i una forma d’Estat monàrquic com element d’unitat pàtria.
Com sempre, nosaltres som fervorosos creients que mentrestant tot és faci democràticament i sense cap tipus de violència, tot el que és vulgui proposar i fer és legítim. Tot i així i ven mirat, ens hauria de suar tot el que facin els espanyols d’esquerres, de dretes, de centre, o don siguin, però de moment com que som on som, diem la nostra.
El PSOE i tots els que diuen que són part confederal del partit, de moment, ens han demostrat amb els seus fets, que la seva legalitat, només a servit per continuar construint la Espanya franquista. Això si, amb tics pseudodemocràtics, foragitant allò tant sagrat en democràcia; la separació dels poders institucionals.
El Sr. Sánchez ha fet gairebé jurament per construir una Espanya federal. El discurs de compromís ratlla amb el sínode més esperpèntic, digne d’un populisme farcit de demagògia, que en cap cas ens sorprèn. El que si sorprèn és que ha dia d’avui encara tinguin seguidors a Catalunya.
El que curiosament no fan és explicar-nos com és concreta això de “federal” i que ara si. Si ens hem de fixar amb les accions que el PSOE ha fet en aquest sentit des de l’any 1978, senzillament vol dir que la qüestió federal és una paraula tant buida com fantasmagòrica i segur que demà continuarà igual.
Pitjor, el PSOE i des del inici de la crisis a anat de mal en pitjor. Zapatero i el socialisme que representa, va ser un oprobi dirigit permanentment a Catalunya i els catalans. “Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlament de Catalunya. Podem continuar amb la infinitat de vegades que els socialistes espanyols a Europa s’han oposat amb contumàcia i amb la complicitat del PP per dir no al català a Europa. Exactament el mateix amb el corredor del mediterrani.
El PSOE tant federal i tant democràtic, va cometre l’ignominiós atac a la democràcia i contra Catalunya votant No amb el PP i UPyD (299 No, 47 Si) a la petició d’els representants del Parlament de Catalunya que van anar mandatats a demanar la cessió legal per poder fer una consulta no vinculant a Catalunya. Abans el PSOE havia retallat i “cepillado” l’Estatut aprovat majoritàriament al Parlament i desprès del “cepillado” el TC polititzat i un Referendum, torna a ser altra cop ribotat, sense ni una paraula dels grans demòcrates socialistes espanyols.
Els darrers tres anys i amb un govern de majoria absoluta del PP, s’ha iniciat el que la FAES va dissenyar per recentralitzar competències transferides. Bàsicament les de Catalunya. Una bateria de Decrets i Lleis reformades en són la prova, educació, horaris comercials, dèficit fiscal, immersió lingüística, inversions pactades o contemplades amb els pressupostos espanyols mai realitzades, banalització del terrorisme internacional, exteriors, BOE i DOC. En fi tot un ventall que en cap cas ha estat contestat pel PSOE, ens al contrari han practicat aquell silenci sinistre i còmplice, per la defensa de la seva nació España, i per fer-ho no passen cap tipus de vergonya abraçant-se al franquisme i als seus símbols.
Sembla però, que aquets socialistes de nou format, encara no s’han han adonat que a Catalunya, una immensa majoria ni volen els símbols franquistes, ni la monarquia borbònica que ens ha volgut anorrear com a poble, i com no pot ser d’altra forma i aquest és quid de la qüestió; no volem ser espanyols.