La darrera estratègia dels espanyols, ha quallat. El 27 poden ser unes eleccions on la dreta i les esquerres s’ho juguin tot. De moment volen que aquest sigui l’eix rellevant. Plebiscitàries o autonòmiques, és secundari. Desemmascarar aquesta estratègia, hauria de ser responsabilitat exclusiva dels partits d’esquerres que estan per la independència, però vet aquí la contradicció: les esquerres coincideixen amb l’eix social i discrepen del nacional i identitari i això els crea la gran empanada. Primer la independència o primer lo social.
Els responsables de que aquesta estratègia hagi gairebé quallat, han estat precisament els que estan ubicats a la dreta (Grup Lara, ABC, El Mundo, El Pais, T5, A3, IBEX 35, PP, PSOE), i amb la defensa aferrissada de la unitat de Espanya.
És nomes a Catalunya on tothom, de dretes i d’esquerres situen permanentment a CDC i al President Mas com “exponents reaccionaris de dretes” amb un perfil lliberal i lluny d’aquella centralitat política que tothom diu tenir per guanyar eleccions.
Ho fan “Insistentment” els de ICV. Els mateixos que han signat amb CiU el full de ruta fins el 9 N. Ho fan els de Barcelona en comú, arrogant-se definicions de puresa i esquerrania per denunciar el moment d’en Xavier Trias, quan ell mai ha practicat la indecència d’un nepotisme tronat i la imposició com forma de governar. Els de Ciutadans, que tothom sap el que volen, i que pretenen anar de progressistes, però són la dreta i marca blanca del PP, abonant exactament el mateix. De fet la Punset al País Valencià ho ha aclarit tot amb el tema de la immersió lingüística. Els de fora, Podemos i el seu líder Pablo Iglesias que és “el far” de la nova esquerra espanyola. Volen regenerar la vida política, però no para de fer acords amb la vella casta. En el fons tant s’ha val, el seu objectiu és objectivament un encàrrec per aturar el procés, i tot indica que per fer-ho han d’acabar amb el President Mas que representa segons diuen la dreta.
El Pitjor de tot és el trist paper de ERC i las CUP. ERC perquè, o són els tontos útils de la pel·lícula, que pacten amb “la dreta” des de el 2012 i no ho sabien, o be per incapacitat manifesta de vendre que “gracies a ells” el President i CDC avui són i estan nítidament pel procés i la independència. Afegint que ho estan fent des de la perspectiva d’una acció de Govern que ni els tripartits van fer en el que respecte a politiques socials. Dos pressupostos aprovats amb la “dreta” catalana seria motiu de condemna i no, totes les enquestes deien el contrari. Estar amb “la dreta” no pagava cap penyora. La insistència per situar CDC i Mas a la dreta, al final i és un fet objectiu ha estat comprat per alguns de ERC. Altrament ja faria temps que haguéssim tingut Llista de País i fins i tot ara seriem en un altra estadi.
Els de la CUP i com que sempre han volgut fer de la seva radicalitat un valor afegit, no han pogut evitar empeltar-se d’aquesta estratègia. Fins i tot en David Fernández i en campanya va gosar titllar de màfia l’Ajuntament den Trias. Tot i així han tingut moments estel·lars, que cal agrair que han evitat el descarrilament del procés. Fins i tot algunes abraçades han indicat que el camí a la independència no està al voltant dels matisos a l’hora de gestionar o governar.
És un error no combatre aquesta estratègia de la dreta i esquerra espanyola. El 27 no ha de ser un plebiscit entre dretes i esquerres, ha de ser el plebiscit per la independència. Sobre tot perquè tant uns com els altres volen el mateix, una nació España, una sola llengua el castellà i una sola historia la seva.
RSS Feed
