Tothom si veu en cor. En Lluis Llach fa la seva proposta, els de ERC la seva, els de Iniciativa també. Ara fins i tot els d’Unió han decidit mesurar el 27 el suport a la seva tercera via. Pocs com l’expresident de la ANC Marfany gosa dir el que toca. De la resta ja sabem quina és la proposta, Espanya.. El que queda clar, és que només el President Mas i el seu partit CDC, és juguen quelcom més que guanyar unes eleccions. Ells han entès que la juguesca no va de més poder autonòmic o de més autogovern cedit. Ara va de ser lliures per decidir-ho tot o no.
Al President Mas se’l podrà criticar per moltes coses, fins i tot per les retallades obligades per una herència d’uns tripartits irresponsables i per una crisis construïda per socialistes i peperos espanyols de la ma dels poders fàctics econòmics internacionals.
Ara be, i si només per un moment patriotes de tot color fóssim capaços d’analitzar els fets dels d’arrers 6 anys, conclouríem que l’únic President que s’ha la jugat pels catalans, pel País hi ha complert aquest és Artur Mas. Una querella penal i d’Estat per posar unes urnes en cap cas és una qüestió menor i n’és la proba del 9.
Guanyar o perdre el 27 pot suposar un principi gloriós o el pitjor final per Catalunya i els catalans. Alguns fins i tot s’ho prenen amb aquella indolència dels que mai han fet una feina ben feta. Entre guanyar o perdre tenim l’abisme. Sense eines d’estat i amb l’estratègia definida i sense matisos, els espanyols que vetllen pel seu Estat, si perdem, conclouran la seva feina que varen iniciar al 1714.
Mas ens ha ofert el que cap líder d’un partit ha fet els darrers anys. Gairebé parlem d’una immolació per la causa. Comparable a aquells que per la llibertat i la democràcia van agafar les armes jugant-se la vida. Mas ha entès que és un servidor del poble i que no hi ha major gloria que aquesta. Potser perdrem el 27, però són aquestes actituds, més la generositat i el patriotisme, el que poden fer possible que la flama catalana no s’apagui, exactament com la que els nostres avantpassats, lluitadors i defensors varen defensar en ares d’un poble i d’una nació, Catalunya.
Mas ens ha ofert el seu sacrifici personal si cal per la independència de Catalunya. Ara només cal que la resta fem el mateix i renunciem a la nostra parcel·la ideològica per una estona i pel be comú d’una Catalunya lliure, independent i amb la capacitat de decidir el nostre futur.
Alguns voldran i pretendran situar al President Mas i CDC en el terreny de la por a perdre unes eleccions que tant Mas com CDC les situen en el terreny del plebiscit i amb el lideratge de la societat civil. Ben mirat els que hauríem de tenir por són tots aquells que volen la independència, el 27 perdessim.
RSS Feed
