És un fet indiscutible que Catalunya és un espai nacional ple d’oportunitats. Si més no fins abans de la pandèmia i de la guerra entre Rússia i Ucraïna.
L’avinguda d’immigrants vinguts d’altres indrets de la península, i ara d’altres països, demostren que Catalunya sempre ha estat país de rebuda amb els braços oberts i on el mestissatge és a l’ordre del dia.
És també un fet indiscutible que Espanya, el seu Estat i el seu Govern de torn, han emprat Catalunya pels seus desitjos inconfessables. Espoliar-nos, acabar amb la llengua i historia d’un poble i fer-ho amb “disimulo sin que se note el efecto”.
No és només que sapiguem, amb dades irrefutables provinents de la hisenda publica espanyola, que Catalunya ha rebut al 2021 un 37% de les inversions i Madrid un 180%. No és que el corredor del Mediterrani ni el tenim ni se l’espera. No és que les rodalies de RENFE-ADIF siguin un desastre a tots els nivell. No és que mai els PGE és compleixin a Catalunya. No és que no se’ns pagui la addicional tercera d’un Estatut retallat i vigent. És senzillament que no volen invertir, gastar ni un euro més del obligat per les lleis espanyoles, perquè tenen clar que marxem.
Però el que també és un fet és l’empobriment general de Catalunya. Els nostres tècnics busquen altres indrets. Tenim un Govern i altres institucions com la DIBA i la AMB, que han d’inventar nous impostos per poder fer front a necessitats de tot ordre.
Catalunya ja no és la locomotora del Estat espanyol. Catalunya avui te problemes a sanitat, a ensenyament, a la mobilitat general a tot el país, i el que és més greu no és pot aturar la despoblació rural.
El greuge econòmic que Catalunya pateix, només pot resoldre des de la independència i amb un Estat i unes institucions que ho decideixin tot, fins i tot el grau de solidaritat amb d’altres pobles.
Catalunya i mentrestant les seves institucions estiguin subjectes a la legalitat espanyola, només podrà gestionar el que ens deixin. Aeroports, ports, mar, carreteres, rodalies, duanes, immigració, energia, educació, collegis professionals, legislació municipal, Bancs, relacions internacionals amb la UE, ONU, OTAN i d’altres, Seguretat Social, Pensions, són la base d’un Estat i de moment qui ho controla absolutament tot és l’espanyol.
I mentrestant, si no aconseguim que Catalunya ho pugui ser, el que sabem, perquè els fets són tossuts és que Espanya, el seu Estat i Govern, fan que cada dia Catalunya sigui més pobre.
RSS Feed
