Ens importa ben poc si els del PNV negocien millor que els d’algun partit català amb posició d’exigir.
Ens importa ben poc qui gestiona les Diputacions. El seu impacte institucional ni és democràtic, donat que és nodreix de directius i assessors depenent dels resultat electoral de les municipals, ni trafica al Parlament de Catalunya com un lobby. Són exclusivament una repartidora de diners provinents directament des de Madrid i sense cap control des de les institucions catalanes.
No ens hauria d’importar els acords legítims post electorals per constituir i decidir qui és el President o Alcalde del país o municipi. Però en aquest cas fem uns matisos, donat que parlem de compliments programàtics i sobre tot d’objectius compartits.
No fer el que calgués per investir al Carles Puigdemont, o pactar amb els del 155 per una Alcaldia com la de San Cugat, és directament un incompliment flagrant programàtic que impedeix la unitat i apropar-nos a la independència.
JxCat va guanyar les eleccions autonòmiques i ER les espanyoles. Aquest fet deixava en el seu moment la clau per investir al Pedro Sánchez a les seves mans. La seva vella o nova estratègia, permetia a ER una negociació com la dels vells temps del MHP Pujol.
ER sabia que no podia exigir traspassos ni diners, fer-ho suposava donar mes competències i diners als de JxCat que formen part del Govern actual. Amb tenien prou amb demostrar que la seva estratègia del eixamplament i sumar amb el temps era la bona i deixar qualsevol confrontació amb el nou “Gobierno de España”, teòricament d’esquerres, PSOE-PSC-UP-Comuns, era l’objectiu.
Només una proposta amb un cert calat polític i de compromís podia donar fe que ER marcava el pas. D’aquí la proposta d’una taula de diàleg, feta efectiva el 2 de gener del 2020.
Hores d’ara i veien amb els fets el traga-la de ER sobre el que ha suposat la taula de diàleg, ens veiem en cord de dir-vos al respectable, que les esquerres espanyoles i ER ens han enganyat a tots, fins i tot als poquets de JxCat que creien que era una bona proposta.
L’acord signat el 2 de gener, indicava que als 15 dies de la investidura hi hauria la primera reunió. Aquesta és va fer el 26 de Febrer. Primer incompliment.
El document signat entre ER i PSOE en el seu apartat 1) diu; Composició: El “Gobierno de España” i el de la Generalitat. S’establiran les delegacions de forma paritària, amb els membres que les dues parts decideixin.
ER va vetar als membres que JxCat havia proposat i la reunió és va fer nomes entre el PSOE i ER. ER deia que els assistents eren els que el Govern decidia i que només podien ser membres del Govern. Acords, el més important, establir ordre del dia per les properes reunions, informar dels acords i reunió de la taula una vegada al mes. A la tercera i darrera reunió feta a Barcelona, el Sánchez va preferir fer un cafè amb l’Illa abans de ser-hi. Ni acords ni calendari.
Han passat, exactament des de la constitució de la mesa, 29 mesos i 11 dies. Sembla que la propera reunió, el Sánchez la vol pel Juliol. No és banal que la ministra vingui a dir-nos que ara si que invertiran i que el “President” digui que ara ens reunirem. El problema és que la taula és va constituir com reconeixement d’un conflicte polític i que els seus dos eixos que donen sentit a la taula eren la negociació del dret d’autodeterminació i amnistia i el Sánchez ja fa estona que ha deixat clar que ni parlar-ne i que com a molt convertir-la en una taula bilateral per discutir qüestions autonòmiques.
Un partit on principis i dignitat fossin la seva senyera, ja fa estona que els haguessin engegat. Per cert l’excusa de la pandèmia no serveix, perquè de reunions inútils i estèrils del Sánchez durant aquest temps n’ha fet a cabassos.
Conclusió. Tot apunta que l’enganyador és el “Gobierno de Espanya”, però poc perquè ja ha dit reiteradament quan és reuneix la taula i perquè ha de servir.
Per contra les declaracions del Junqueras i l’Aragonès, dient-nos que ells mai s’aixecaran de la taula de diàleg, de moment de negociació no, confirma que ja han acceptat el que diu el Sánchez.
Una taula de diàleg, que no és reuneix, que una part ha vetat parlar del conflicte polític, i que sobre tot va néixer per una investidura, avui ja podem dir que és un engany i acabem el post dient que ER, avui ja és corresponsable d’aquest engany que només ha servit per consolidar al “Gobierno de Espanya” i no per reformar Espanya que sembla que és el que volen els de ER.
RSS Feed
