De vegades, massa sovint, ER tracta més d’enemics que d’adversaris a JxCat. De dretes, neo convergents, de tarats, de fugits, de 007, i més. Són qualificatius vells i moderns. No parlem de les deslleialtats a la taula de diàleg, amb el “Gobierno de España”, al Parlament, amb els MHP Puigdemont i Torra, amb la MHP Borràs.
ER te un diputat més, cert, i tot el dret a proposar Govern i pactar-lo. JxCat però, també te tot el dret a posar al damunt les seves propostes. I per obra i gracia de les CUP i, el seu pacte amb ER, varem tenir Govern, mandat i com sempre una legislatura capada i controlada per Espanya i el seu Estat.
Un pacte de repartiment de Conselleries amb els seus assessors corresponents i només amb una condició per la independència, que al cap de dos anys és fes un balanç de la feina feta al respecte. El pacte de les CUP amb ER, sembla que ja està al calaix dels oblits.
El darrer acte de deslleialtat el tenim avui mateix la Consellera de Presidència, Laura Vilagrà és reuneix amb el ministre Felix Bolaños, sense coneixement previ dels Consellers de JxCat. No és la Consellera és tot el Govern i és l’estratègia de ER, que malgrat espionatges, operació Catalunya, el Junqueras ens diu que mai trencaran el diàleg amb el “Gobierno de España”.
Ho sabem i creiem tenir-ho clar, estar a l’oposició o fora de les institucions és molt fred. Ara be, ser-hi per prebendes ajustades no visivilitzant perquè si és, pot ser la fi de moltes coses, fins i tot el de la credibilitat. Simone de Beauvoir ja ho va dir: “L’opressor no seria tant fort si no tingues còmplices entre els propis oprimits”.
També ho sabem, els partits, tots si no fos pels ajuts, subvencions públics, institucionals estarien perduts. Malgrat això JxCat va demostrar que sense diners públics és pot afrontar unes eleccions. Tot plegat gracies a les aportacions dels militants i simpatitzants, però que s’han de tornar i, només amb la quota militant seria insuficient. Indirectament son els situats a les institucions els que ho faran possible.
Aquesta és la greu contradicció. Hem demostrat que no ens cal el diner públic, però l’utilitzem per tenir espais de poder polític organitzat. Si finalment s’instal·la a la societat que JxCat és on és pels diners, de res servirà dir que som els hereus de l’1 d’octubre i que anem de debò per la independència.
Que ER no vol la unitat independentista és d’una certesa galàctica i de la mateixa manera sabem que Espanya és irreformable, ER també.
Només, si JxCat plegues del Govern, creiem és donarien tres possibilitats, eleccions, governar amb solitari amb suports externs i un nou Govern entre ER, Comuns i suport extern dels socialistes o inclosos. Si aquesta formula s’executés, quedaria clar que per ER la independència mai ha esta el seu objectiu nacional ni de país.
Conclusió. Si anem a eleccions tornem a jugar la partida i amb positiu. Si ER vol continuar governant amb els suports unionistes allà ells.
És hora que el dret a decidir i triar s’imposi sense subterfugis. És hora de els catalans tinguin el mes clar possible que voten i perquè. És hora també de que JxCat ens aclarim i si fer-ho té costos, assumim-los.
RSS Feed
