Si JxCat, ER i CUP haguessin volgut implementar la República, ja hi seriem. El resultat del 14 F se’ns ha mostrat com un bluf, fals. Si a la mateixa nit els 74 diputats haguessin fet una compareixença dient que el plebiscit s’havia guanyat i que emplaçaven immediatament al “Gobierno de España” a negociar, o que s’implementava la República constituït el Parlament, ara no ens trobaríem on som, saben que la independència uns la volen aparcar, si és que de veritat la volen, 10 o 20 anys, altres ser-hi sense molestar i, per últim als que sembla els hi costa decidir.
Aquesta seria l’explicació bonista per justificar on som. Però no, l’anàlisi polític del moment té molt a veure amb la moció de censura del Rajoy i la investidura de Pedro Sánchez com nou President. JxC hi va accedir a canvi de res. Pitjor caient de quatre grapes amb l’argument de ER que sempre serà millor un “Gobierno” espanyol d’esquerres que un de dretes. ER va ser l’artífex, sumant Junts i Bildu amb el PSOE i UP per guanyar la moció. A canvi del suport els socialistes medrarien contra Torra i Junts durant els tres anys i si les eleccions anaven be, conspirar perquè ER tingues el Govern.
No és que l’Oriol Junqueras digui que la cosa va per llarg. No és que en plena negociació militants destacats de ER no parin de posar aigua al vi. No és que sembla que ER a Madrid hagi fet un pacte de sang amb els del 155, d’esquerres clar, senzillament es que ER te un pacte de sang amb l’esquerra espanyola a Madrid, Barcelona i ara pel Govern de la Generalitat.
Algú amb el bull ben posat pot creure que ER i JxCat poden tornar a fer un Govern de coalició. ER odia a Puigdemont i tot del que ell se’n derivi. Tres anys governant junts. Tres anys de deslleialtats i punyalades. Tres anys boicotejant l’acció dels exiliats. Tres anys utilitzant els mitjans per confondre i tractar al nou partit JxCat de neo convergents. Tres anys de boicot directe al Consell per la República. Tres anys obeint a Espanya i deixant a independentistes als peus dels cavalls de la espanyolada venjativa.
És hora d’admetre que no som el 52% ni tenim 74 escons per la independència. L’1 d’octubre tampoc en teníem 72 per la independència. D’aquí les traïcions, que per cert relata Puigdemont i, mai desmentides.
Junts per Catalunya no pot fer Govern amb els que a Madrid donen suport als del 155. Als que no volen desescalar la persecució judicial. Als que continuen la ràtzia contra independentistes judicialment, policialment i econòmicament. I sobre tot amb els que persegueixen la nostra llengua i practiquen l’espoli permanent. Als que mai construiran res federal. Als que volen la Espanya negra de sempre i centralista. Amb aquests JxCat no pot associar-se per governar. L’única associació possible seria per implementar la República i ER ja ha dit que te altres objectius.
Toquen noves eleccions. Avui tothom ja sap quin partit està per la independència i qui no. Noves eleccions i que siguin els catalans qui posin a tothom al seu lloc i, si l’ independentisme no te prou força, que així sigui. Si ER vol Governar ja sap, ho pot fer amb els amics del 155 i els unionistes espanyols d’esquerres.
Ens cal una veritable proposta organitzada per la independència i, tot i que no ho sembli JxCat trencant amb ER s’està llaurant l’únic camí possible per guanyar la independència: “Una sola força transversal, sense posicionaments ideològics i amb un únic objectiu, la Independència”.
La resta només serveix per destruir-nos solets i donar-li la raó al Ansar: “los catalanes, solos se destruiran”.
Per cert, sense diners no és poden fer politiques de cap tipus i avui amb el que ens “regala” Espanya i el seu Estat, el que gestionem és la misèria. Acabem amb el relat de que ens cal fer Govern per sortir de la crisis. Fins que no siguem lliures els Governs han de servir fonamentalment per crear les condicions per ser-ho. La resta traïdories.
RSS Feed
