Totes les possibilitats que ER te per investir l’Aragonès, avui és redueixen a una; O pacten amb JxCat o eleccions. Sembla que avui al quarts de dues ER i JxCat al Palau Robert faran públic que ja tenen un preacord.
I te raó en Barbeta al seu article publicat al Nacional.cat, “Aragonès president; Catalunya incandescent”, quan diu que si ER i Aragonès volen ocupar la Presidència de la Generalitat, només tenen l’opció del pacte amb JxCat. La resta de forces ho han deixat clar. Els Comuns, que pensaven que els socialistes els farien costat també han fet figa.
Hores d’ara l’alternativa, l’única que té un full de ruta creïble i possible és i són els de Junts per Catalunya. El de suportar a les esquerres espanyoles unionistes, fa aigua per tot arreu. Si finalment anem a noves eleccions la partida estarà més equilibrada. JxCat tindrà tots els drets que se’n deriven.
Seria bo que els 77.059 vots del PDeCAT, els 4.976 del FNC i els 4.583 del PNC, pensessin si el més convenient és llençar els seus vots a la paperera o servissin per construir una alternativa de país, la primera, a imatge del SNC escocès per la independència.
El 14F JxCat va obtenir 568.002 vots. Imaginem que els havans esmentats haguessin vota a Junts. El resulta hauria estat de 654.620 vots. Junts hauria estat la primera força de tots els grups i la primera per la independència.
No fer del clam al carrer a favor de la unitat una translació en termes electorals, és un crit que no serveix de res.
De moment no sabem si el preacord anirà a missa. Sobre tot si JxCat compleix consultant als associats. Hem de saber quin és el producte negociat entre Pere Aragonès i Jordi Sánchez per decidir. Cal deixar clar i signat que tenim full de ruta i que sobre tot el llastimós espectacle que ens han donat el passat mandat no és pot tornar a produir. No aprofitar el 52% i 74 escons només ho poden fer els indigents politics.