Posem com ens hi posem ER amb JxCat no faran unitat estratègica ni organitzativa. L’entramat ideològic d’esquerres, els és igual si és catalana, espanyola o internacional, els pot més que alliberar als pobles de la Península Iberica inclòs el català.
Tres anys per fer restitucions i tres anys on ER ha practicat la deslleialtat i traïcions varies(Investidura del MHP Puigdemont, pactar una taula de diàleg amb nom del Govern sense saber-ho el MHP Torra i actuacions amb el suport del PSOE i Comuns contra diputats de JxCat i la nul·la defensa de la destitució com diputat i President den Torra).
ER, té un diputat més que JxCat, i Aragonès ha dit que te “la intenció” de ser investit i conformar un Govern de ER. Els de les CUP han dit que si, sempre que lo acordat és mantingui, però que no formaran part del Govern. Aquets el tema de les responsabilitats, com sempre, la toquen força be.
Be els números són els que són i d’entrada dues són les possibilitats: “o un Govern per la independència amb 74 escons”, o un Govern espanyolista autonòmic amb els vots de ER, PSOE, CUP i Comuns amb 83 escons.
El problema és que desprès del daltabaix, del PSOE i en part UP a Madrid, la cosa ja no està tant clara. Donar suport a independentistes a les eleccions espanyoles tenen preu i perdonar-los amb un indult també. I sembla que tindrem més aviat que tard eleccions a Espanya i autonomies. La dreta espanyola, el poder judicial i sectors militars estan per la feina. Aquesta opció deixaria clar que per ER la independència de Catalunya no és el seu objectiu.
Una tercera opció de moment poc previsible, és la que amb o sense opcions va oferir Jordi Sánchez, deixar 4 escons de JxCat per poder investir l’Aragonès (ER + CUP + Comuns = 50 escons, PSOE + Vox + C’s + PP = 53 escons, Aragonès amb 4 de JxCat surt investit).
ER ho ha deixat clar, tant clar com el “Gobierno de España” més d’esquerres i progr. del univers, No a la amnistia i no a la autodeterminació. Amb JxCat ni a la cantonada. Els volen a Govern però amb les seves condicions: A Madrid fen el que vulguin, El Consell per la República i Puigdemont no pinten res i l’estratègia passa per donar dos anys a la taula de diàleg.
Si JxCat vol unitat d’acció a Madrid, si vol una estratègia internacional participada, i si vol una estratègia de confrontació intel·ligent, la resposta és que fem o farem un Govern de ER.
Cal aclarir-nos. Ni volen la unitat, ni volen la transversalitat i, ara ja sabem que la República la volen d’aquí a 10 o 20 anys.
Els afiliats de base de JxCat, crec o vull creure, no som ni tontos ni estrets de mires. Sabem que per fer politiques des de Govern calen diners i també sabem que per fer política organitzada calen diners. També sabem que ser al Parlament i ser Govern dona, en termes econòmics bastants diners pels associats que en formen part i, per atendre les estratègies generals del partit.
Ara be, de vegades renunciar vol dir posar les bases per obtenir majors “beneficis”. Ser digne i guanyar-nos la confiança dels catalans, ens pot permetre sumar guanyar i assolir finalment els objectius.
Sense els quatre escons Aragonès no serà investit. A no ser que el PSOE els hi doni. La decisió d’investir l’Aragonès, avui ja no pot ser de JxCat. Com podem ajudar-los si mai ens han volgut a Govern?
Anem a eleccions o forcem a ER que accepti els vots i acord amb el PSOE. Si això passes, no en tinguem dubta, JxCat patirà, però ho farà des de la més alta dignitat i haurem posat les bases per les properes.
I si finalment anem a eleccions, aquestes no podran ser amb els mateixos termes, sobre tot perquè uns volem la independència i els altres volen utilitzar el terme per enganyar i obtenir redit electoral.
RSS Feed
