El MHP Pasqual Maragall va endegar la proposta d’un nou Estatut. És va negociar al Parlament de Catalunya. És va retallar (cepillar) al Congres. El referèndum d’aprovació en cap cas va ser un esclat d’alegria. I va ser aprovat.
Malgrat el recorregut del nou Estatut, la espanyolada de dretes i també d’esquerres, van iniciar la seva campanya per suprimir-lo o modificar-lo. L’iniciativa va ser del PP, però destacats del PSOE si van afegir (Múgica defensor del poble).
El 28 de Juny del 2010, els catalans farien be recordant que aquesta data posava punt i final a l’acceptació lleial a la transició i regim del 78.
Espanya, el seu Estat, concretament el seu poder judicial, van dir-nos que els vots dels catalans valien el que una merda, res. Tancaven la porta a tenir el reconeixement d’una sobirania popular catalana i ens deien que l’única era l’espanyola.
D’aquí be tot el que hem recorregut per intentar deixar clar que el poble català mai cedirem a que Catalunya és i serà la Nació dels catalans amb tots els drets universals.
No serem nosaltres els que qüestionem, diuen el “preacord de coalició”, que acabarà amb una investidura tant si la “militància” de JxCat l’accepta com no.
Ens felicitem per que tenim acord. Del contingut potser no tant. Un 52% i 74 escons obligaven.
Ara be, el que no podem és normalitzar el que ja va fer el Tribunal Constitucional espanyol, dir-nos que els nostres vots valen una merda.
El Jordi Sánchez com S. General de JxCat te algunes prerrogatives però en cap cas pot decidir estratègies i propostes que superen al partit. Els òrgans i la militància hi són per decidir.
Insistim, no posarem en dubta que els negociadors de JxCat ho han fet el millor que han pogut. El que si qüestionem per principis democràtics que se’ns proposi triar quan la tria és redueix al mateix, que ER governi amb JxCat o sense i amb el nostre ajut.
Aquesta proposta mantinguda i proposada només pel S. General no dona a la militància triar i decidir. Alguns obliden com anat el govern dels darrers tres anys. Com ens han menystingut, insultat i difamat.
Si és fa una consulta referendaria el SI serveix tant com el NO. Utilitzar el no per fer gairebé el mateix que es vol amb el si és pur “trilerisme”.
Si sortís el no, que no creiem, investirem, segon el S. General, Jordi Sánchez, al Pere Aragonès que farà el seu Govern i, que ningú en tingui dubtes, continuaran amb el recolzament del “Gobierno de España”. Liquidant lentament el Consell per la República. Minoritzan la nostra llengua i finalment donant-nos un horitzó de 20 anys.
Així no companys i companyes. No amb el meu nom. Només el respecte i el convenciment que són els “militants” associats els que tenen la darrera paraula ens pot fer lliures.
RSS Feed
