| 
|
Els hereus directes del franquisme eren el del CDS, més tard AP i finalment el PP. Ser l’amo durant 40 anys i tenir que compartir és dur, i als espanyols mai els hi ha agradat. És evident que els hereus del franquisme han aconseguit gairebé la quadratura del cercle, això si amb l’ajut inestimable dels botiflers moderns d’aquí. Ara tenen una constitució que garanteix legalment la unitat i fins i tot el destí universal d’Espanya, exactament com el que volia Franco, ep, i amb una llegua predominant com també volia el dictador, el castellà.
Com sempre, els fets determinen i posicionen. Votar al Parlament D’Europa contra l’ús del català, vol dir que la constitució espanyola és paper mullat. No complir les resolucions del TC vol dir que les institucions espanyoles són paper mullat. Mentir respecte el contracte que és fa amb la ciutadania amb el programa polític electoral, ens mostra el tipus de serietat dels espanyols que no poden ser altra cosa.
El PP persegueix tot el que no sigui castellà i espanyol. Ho fa la Guardia Civil, ho fa la delegada, ho fa el govern espanyol i fins i tot ho fan els que dient-se catalans s’agenollen davant del poder omnipresent del Madrid imperial.
No condemnar el franquisme i els seus crims, fer una constitució a semblança de les lleis franquistes, espanyolitzar a tort hi ha dret, i fer tot un entramat legislatiu per major gloria dels espanyols i del franquisme, ja ho sabíem que ho farien. El que no sabíem, però ens ho pensàvem, és que el partit de Pablo Iglesias, ha treballat exactament pel mateix que ho ha fet el PP, durant aquets 35 anys.
El PSOE, ha estat l’eina atomitzadora, enlluernadora que ha fet possible que la classe treballadora abandoni el Marxisme, que Espanya entri a l’OTAN per anar contra RUSIA (ara són faves d’un altra historia), cedir al PP autonomies per liquidar diferències històriques, fer i crear una banda armada des de l’estat, els GAL, per donar resposta a ETA, al mon democràtic en diuen terrorisme d’estat, de iniciar la corrupció a gran escala en tots els apartats que depenen del govern espanyol presidit per Felipe González, començant pels fons reservats, la corrupció al BOE, a Filesa, al Fòrum Filatèlic, i el nepotisme més salvatge mai utilitzat a la funció publica (Germà del Guerra).
Fins ara tothom ho sabia, ningú ho afirmava i ningú tenia la intenció d’esclarir qui era l’home X dels GAL. El PP ho sabia, el PSOE també, però entre espanyols, ja s’ha sap. Ara en José Amedo, ex policia i 23 anys després de la formació per encàrrec directe de Felipe González, reconeix públicament que l’ex president González era el que estava al capdavant de la organització dels GAL.
El GAL va ser l’operació que definia a la perfecció el terrorisme d’estat. Van assassinar 27 persones, 12 de les qual eren innocents, en diuen errors i entre ells deuen parlar de costos col·laterals.
José Amedo, la cara executiva, i Barrionuevo i Vera van anar a la presó, ningú més. Amedo ha passat 12 anys dels qual 6 han esta de regim obert. Barrionuevo i Vera, nomes tres mesos i van ser amnistiats. Un tal Damborenea del PSOE a Euskadi també hi va dir i fer la seva.
En qualsevol estat democràtic, la fiscalia i a tenor de les informacions del policia Amedo, que ara te 80 anys i no te perquè mentir, hauria presentat una demanda en tota regla i demanaria posar a la presó de forma preventiva a l’ex president Felipe González. Una acusació formal per instigador al terrorisme d’estat amb causes de mort de gent innocent i com que les causes politiques doloses no prescriuen mai “demanaria 5 anys de presó i 1 milió d’euros per cada víctima”.
N’estem gairebé convençuts de que res d’això passarà. Espanya i la seva defensa pels espanyols que no poden ser altra cosa, impediran igual que com passa amb el franquisme cap revisió i molt menys una acusació d’aquesta magnitud, tot i que tothom, i ara si públicament pot dir que la X dels GAL era Felipe González, ex president d’Espanya i ex primer secretari dels socialistes espanyols.
Nosaltres si més no, a partir d’ara parlarem del terrorista espanyol no condemnat per defensar la unitat d’Espanya, anomenat Felipe González, que viu a cos de rei i que a dia d’avui és permet el luxe d’anar donant lliçons de democràcia. Els socialistes de bona fe i de base, ara tenen motius per reflexionar i pensar en la gran mentida que és i sempre ha estat l’ internacionalisme que ells, els del PSOE prediquen per impedir que els catalans puguem decidir votant el que vulguem.
RSS Feed
