Guerres, imperis desapareguts, de vells i de nous, mercats, models socials i politics, tot plegat forma part del llegat vell, que segur que ens ha permès arribar on som ara a Europa.
Qui te el poder per canviar les coses, aquestes que ens afecten el dia a dia, les que són bàsiques per tenir un cert benestar social, són els mateixos que decideixen fer guerres, crear imperis i mercats. Abans era un poder gairebé absolutista en funció de les armes i guerrers. Ara aquest poder i a Europa el poder que és polític i econòmic, s’obté mitjançant un procés democràtic, que ja els grecs antigament van definir i practicar fa més de 2.000 anys.
Hem perfeccionat el sistema democràtic i l’hem donat patent com "referent únic" i necessari per tenir una societat cohesionada, amb drets i deures, i amb un benestar social com mai en la dissortada historia de la humanitat i en concret a Europa.
El sistema té la gran virtut democràtica de valorar l’individu exactament igual. Quan s’exerceix el dret democràtic del vot, tothom, ric, pobre, empresari, treballador, home o dona, de dretes o d’esquerres, tothom val exactament igual. És per tant d’una evidencia aclaparadora el que persegueix un sistema democràtic, donar tot el poder, polític i econòmic als votants.
Són els votants els que decideixen les majories i són les majories, d’acord el sistema, els que representen als votants i tenen per delegació democràtica el poder per legislar i per fer que organismes i institucions varies, tinguin prou independència política i tècnica per garantir que els interessos de la ciutadania mai seran traïts.
Espanya però és diferent. Uns quants segles de desert democràtic més un poder absolut regit pels borbons, més unes quantes dictadures, han determinat que els ciutadans que conformen els diversos pobles que viuen a la península, no tinguin hàbits democràtics. Sumat al poc nivell de comprensió de lectura ens aboca a una democràcia de molt baix nivell. Veure com partits plens de corrupció de tot tipus, guanyen eleccions rere eleccions i de vegades per majoria absoluta, ens demostra que molts ciutadans no trien en funció d’uns valors o d’unes propostes politiques, ho per una gestió excel·lent durant el mandat. El resultat, te més a veure amb la picaresca, amb la utilització dels recursos públics amb interès partidista i amb la creació d’àrees d’influència controlades i controlables que no pas amb la critica ciutadana i el càstig electoral.
Á dia d’avui, encara existeix un bon percentatge de ciutadans que no saben el poder que tenen amb la seva papereta. El mon actual (democràtic) dirimeix les diferencies i projectes votant. El vot és el principi i ara en aquesta època ho és tot. La ciutadania i els vots són el poder.
Reclamar el dret a decidir, votar, no hauria de ser necessari a Europa i ara. Quan un poble reclama i exigeix aquest dret, senzillament és fa perquè no és té i quan els triats amb comtesses electorals prohibeixen aquest dret amb subterfugis i lleis imposades, vol dir que la ciutadania s’ha equivocat i no ha triat democràcia, ha triat altra cosa.
Cap estat d’Europa, en dret a Llei ens pot donar l’esquena. Ells volen i trien constantment democràcia. No donar suport al poble català en la seva demanda democràtica i pacifica del dret a decidir, faria trontollar les mateixes essències de la Unió Europea i Europa serà democràtica o no serà. Ara només cal que tots els indecisos entenguin el poder que tenen si exerceixen el seu a dret a votar. També és important que els pobles de la península vegin que el que demana el poble català és democràcia i poder decidir el seu futur votant, i que ells si és consideren demòcrates ens han de fer costat. Ser solidaris amb la democràcia, permetrà quan siguem independents, tenir la voluntat d’entesa amb la resta de pobles de la península. El poble català vol ser lliure i construir el seu futur sense anar contra ningú. Nosaltres sabem del poder del vot i per això volem exercir aquest dret universal. Espanya ens ho vol negar. Esperem que els ciutadans castellans, gallecs i bascos no.
 |  |
RSS Feed
