
En Quico Salles al seu post al bloc elMon.cat, amb el suggestiu titular del “llautó d’en Boyer”, creiem ho deixa prou clar.
L’Estat espanyol i tots els seus poders ja no en tenen prou amb el MHP Puigdemont, ara, ho fa estona volen el cap d’en Gonzalo.
“Al Juanca”, Juan Carlos I, quan preparava el 23 F, els socialistes ja li van dir que així no, malgrat que algun dirigent socialista despistat és deixes caure per algunes reunions lleidatanes.
“Como dices, pregunta el borbón. Resposta; con los poderes del Estado tenemos más que suficiente. I como va eso. Resposta con los cuerpos policiales montamos las pruebas que sean necesarias para que después nuestra justicia dicte la sentencia que corresponda. Coño, “pero tenemos una Constitución y una democracia garantista i los derechos intocables”. Tranqui mi rey, fíjate si somos astutos, que con el 23F y de una tacada nos hemos cargado las nacionalidades con la LOAPA y hoy hasta Murcia puede tener las mismas competencias que Cataluña. Claro siempre que queramos nosotros. A ver que no lo entiendo, si la policía catalana, los mozos, también policia judicial, y durante la instrucción de un caso, no nos va bien, que hacemos. Tranqui el juez i la fiscalía que depende de nosotros pide a nuestra policía que haga una nueva investigación y aleluya, ya tenemos los cargos adecuados para juzgar y condenar”.
Puigdemont pot presentar-se a unes eleccions espanyoles i després, sense judici ni sentencia, se li impedeix assolir el càrrec de President. Quim Torra per una pancarta que reivindica la llibertat d’expressió, fet constitucional, es liquidat com MHP de la Generalitat.
El cas però més aberrant és el de la MHP del Parlament Laura Borràs. Els mossos per ordre judicial van fer la seva investigació. I els mossos determinen que no hi ha res. Aquest resultat suposava que ni la fiscalia ni la justícia tenien res per condemnar la Laura. Nova petició per part de la justícia amb el vist i plau de la fiscalia, la guàrdia civil obre i fa una nova investigació. Al·leluia, la GC troba indicis de fraccionament fet durant anys i els jutge els fusiona. Resultat, Laura Borràs, primer per part dels amics lleials és destituïda com Presidenta del Parlament i després la justícia la condemna a presó i inhabilitació. La dita que “els opressors sempre necessiten col·laboradors”, és torna ha complir.
Gonzalo Boyer, te mala peça al teler. Avui l’Estat espanyol, ja no et llença per la finestra, “que volen aquesta gent” ni t’aplica la llei de fugues, en tenen prou amb la seva policia nacional espanyola i la seva justícia franquista per retirar-te de la circulació indefinidament.
Quico, ho has descrit amb una lucidesa, i amb dades irrefutables que van a per ell, però aquest cop tinc el convenciment que poden trobar-se amb un Àtila modern. El vell per on passava no creixia l’herba.