De les seves tasques com professional del periodisme, poc a dir. El seu nivell intel·lectual és prou conegut i només els seus enemics en diran el contrari.
Intentarem fer una dissecció més política i potser una mica ideològica, per trobar on han estat els seus èxits i fracassos.
Puigdemont és fa militant a CDC l’any 1983, però no és fins el 2006 que comença la seva vida política i institucional primer com diputat per CiU. Al 2011 com Batlle de Girona. Al 2015 com President de la Associació de Municipis per la Independència i finalment com el 133é President de la Generalitat de Catalunya.
El càrrec inesperat, el de President de la Generalitat, va esdevenir donat el seu compromís amb Catalunya, per lleialtat nacional i per evitar mals majors. Artur Mas va preferir fer el pas al costat abans que convocar eleccions. Sempre a major satisfacció dels cupaires.
Puigdemont però va cometre l’error de no entendre ni analitzar la part dispositiva dels pactes que van fer possible Junts pel Si.
Puigdemont no va conformar l’executiu amb persones de la seva confiança. Va ser un executiu compartit entre CDC i ER el que li van endossar. Malgrat les coneixences i referencies, Puigdemont i malgrat les seves prerrogatives com President, tenia mala peça al teler.
Les eleccions del 2015, en cap cas va deixar clar les majories en percentatge de vots, malgrat una participació del 77,8%. Junts pel Si i les CUP tenien majoria absoluta de diputats i els cupaires la clau per investir i possibilitar govern.
Puigdemont va ser investit amb els vots de Junts pel Si i els vots dels cupaires menys dos. Els cupaires marcaven terreny i de valent. La primera andanada que suposava la fi del Govern era l’aprovació dels PG. De sobta Puigdemont no sap si els seus, Consellers, estan per la feina o no. Finalment no li queda altra que proposar una moció de confiança. Els cupaires queden atrapats i saben que no donar suport al President, a les properes eleccions lleparan de debò.
No tots els Consellers, proporcionats per Junts pel Si, mai pel President, eren i volien la independència. Per uns era una posició de força per negociar prebendes i competències. Formalment Puigdemont tenia executiu, internament la lleialtat va brillar per la seva absència.
Referèndum o Referèndum i uns quants Consellers van plorar i el tremolor de cames es va fer patent. Fins i tot, amb les seves justificacions clar, van plegar, però Puigdemont mai va poder fer el seu executiu.
Junts per Catalunya ho sap, ho hauria de saber-ho, sense Puigdemont i Borràs, l’horitzó que te és ven magra.
Creiem que ho saben i per això Junts ha donat tot el protagonisme de negociació al MHP Puigdemont. Entregar-se a la justícia espanyola, és una pedra que sumada al indult espanyol condicionat, els fa molt qüestionats per liderar res, a uns quants de Junts.
President no li demanem que "posi les urnes". Avui el que li demanem és que lideri amb els lleials la resposta catalana, i avui és independència o independència. Si negociem el trajecte be i si no ja sabem com fer-ho, UNILATERALMENT.
RSS Feed
