L’existència d’uns valors amb macula de principis, i des de temps immemorials, han servit per obtenir regles de joc socials i pacífiques.
Tothom sap que l’escriptura és el valor més antic per explicar, conèixer i fer historia. Com sempre i depenen dels contextos, la veracitat dels escrits eren tant relatius com verídics. I des de els Hitites i Egipcis, l’escriptura només servia per construir relats.
Malgrat tot, convindrem que l’escriptura documentada va obrir la senda dels valors mercantils i dels seus compliments. Ho sabem, perquè alguns encara ho hem tastat. Pels nostres avis, una encaixada de mans valia tot l’or i ningú gosava trencar aquest pacte. Era la coherència estimada, practicada i executada i ni calien testimonis ni documents, era la seva paraula que ho valia tot.
Més tard l’escriptura va servir per dir i deixar clar quin era el poder que es tenia. Fet que sempre estava contrastat amb els efectius de força que se’n disposava. Coherència, ningú feia relat del que no tenia. Lleis, edictes, reials decrets i la resta de martingales, escrites i publicades eren la part convertida en la legalitat imperiosa d’obligat compliment i amb les dosis penals adequades si s’incomplia la llei escrita.
La coherència, forma part del catàleg de principis. Si s’és coherent i has dit que tens principis, la coherència impedeix saltar-te’ls. Qui ho faci forma part del apartat seguent:
Mentir, enganyar, incomplir, i trair és tot el contrari d’una coherència que fa que els valors republicans, llibertat, igualtat i fraternitat tinguin sentin.
Potser la cultura anglo saxona, amb tot allò que es refereix a la defensa dels valors democràtics, la seva ètica i coherència, és avui a anys llum del que avui és practica al Estat espanyol i també a Catalunya.
Si fóssim a Anglaterra, faria estona que l’Aragonés hauria dimitit i segurament mai més és dedicaria a la Política, i no perquè tingui una sentencia ho estigui en portes de tenir-la, sinó perquè esta mentin al poble català i perquè s’ha passat per l’engonal al Parlament de Catalunya que és on resideix la voluntat popular.
Potser els lideratges d’avui, allunyats dels principis i coherència, no saben ho si, que la desafecció política mai és gratuïta, tant mateix com la defensa de les llibertats i drets. Guanyar-ho costa lluites i sacrificis, perdre-ho, una mentida.
Carles Puigdemont, el President legítim de Catalunya, malgrat els errors del 2017, de moment ens està mostrant un nivell de coherència extraordinari, i si manté la coherència amb el que resta de negociació per la investidura de Sánchez, creiem que anem a noves eleccions. Esperem que la direcció de Junts mantingui el mateix grau de coherència.
I creiem que anem de cap a noves eleccions, perquè l’Amnistia no s’aplicarà abans de la investidura. Perquè el català no serà oficial a la UE. Perquè el PSOE mai admetrà que Catalunya és un objecte polític, una Nació, i que l’1 d’octubre va ser legal i que tindrem un mediador internacional.
Som dels convençuts, que si Puigdemont, Junts, mantenen la posició, les properes eleccions, Junts pot arrasar dins del mon independentista i el que és el millor, Junts podria tornar ha ser determinant per investir al espanyol de torn. ER segur que no, i no serà perquè no s’esmercin, sinó perquè han mostrat que els valors, principis i coherència per ells són conceptes que no valen res.
Postdata: Sabem que el vot per investir al Pedro Sánchez no ve del exili. També sabem que una part de Junts és autonomista i avaladors de l’estratègia de CDC. I sabem que existeix la possibilitat que siguin els mateixos perquè la militància no sigui consultada.
Si Junts vol pactar primer se’ns haurà d’explicar molt be a la militància el perquè. Si és decidís no consultar, també se’ns hauria d’explicar i molt be el perquè. Finalment, i si el pacte no és històric i només tenim promeses, la beneficiada políticament i socialment serà ER i com fins ara, Junts que no te capacitat mediàtica destacable i saben que l’Aragonés acabarà la “legislatura”, a les properes eleccions autonòmiques, Junts serà la que llepara i molt.
Per acabar. Una vegada investit el Pedro Sánchez, tot i que no hi hagi un pacte majoritari de legislatura, el Sánchez pot anar fent i perllongat pressupostos durant una bona estona i continuar controlant la caixa, les comunicacions, la justícia, la fiscalia, la policia, la immigració, i fer com l’Aragonés, passar-se per l’engonal el Congres i Senat espanyols.
RSS Feed
