Que ER perdés la meitat dels seus escons, diputats, al Congrés espanyol, podria haver estat un petit ensurt, si no fos perquè els seus escons avui no determinen altra cosa que eleccions a desgana.
Qui avui determina investidura o eleccions és Junts i nomes Junts.
L’estratègia de ER ha estat un fracàs en tot els àmbits i per molt que s’esmercin els dirigents de ER dient el contrari, saben que la pèrdua de milers de vots a les darreres eleccions. Confirma el fracàs.
Fracàs si ens referim a la “taula de diàleg”. Fracàs si ens referim a traspassos de competències pendents. Fracàs si ens referim al finançament. Fracàs si ens referim al blindatge de la immersió lingüística. Fracàs des de la constatació que no hem tingut cap avenç per la independència de Catalunya. Fracàs per assolir les complicitats organitzades per treballar per la República catalana. Fracàs per mantenir un Govern de coalició per la independència. Fracàs per acabar amb la repressió policial i judicial. I el més greu del gran fracàs de ER, és que van ser determinants per investir al Sánchez, i d’un nou finançament res, de la competència tres de rodalies, REFE-ADIF, res de res. Avui la dita a canvi de res, la tenim confirmada.
L’únic gran èxit de ER ha estat aconseguir uns indults parcials i revisables, a canvi de renunciar a la unilateralitat i donar la màxima estabilitat al govern del PSOE + UP.
ER ja sap que si Sánchez queda investit, serà per obra i gracia de Junts. També sap que si anem a eleccions, serà perquè Junts no ha aconseguit l’acord històric que plantejava el MHP Carles Puigdemont en nom de Junts.
Aquest fet, que demostraria que Junts no pacta a canvi de res, seria com l’estocada final per ER. Pitjor com quan el segon tripartit, de 22 diputats a 10.
Ja pot dir el que vulgui ER sobre la negociació, que és tant irrellevant com superficial. ER no pinta res al Parlament i tampoc, per molt que vulgui Junqueras per la investidura del Sánchez.
L’única pretensió de ER, Junqueras, és veure com sortint-sen prenen el mínim mal.
Si no hi ha investidura, ja ho sabem, sortiran dient que és gracies a ells, perquè el PSOE no ha ates les seves reivindicacions per un nou model de finançament i el traspàs de rodalies RENFE-ADIF. Segur que el tema autodeterminació ni s’esmentarà. El seu argument el faran en clau social obviant la vessant nacional. Però el seu problema i greu, és que han tingut més de quatre anys per aconseguir alguna concessió. Sembla que l’única que han aconseguit és que el PSOE no hagi proposat una moció de censura, que segur hagués triomfat amb la abstenció de Junts.
Ara, avui o demà l’únic que esperem és que Junts no afluixi i que ningú pugui dir que el que s’ha fet es a canvi de res, sempre per la Nació catalana, Catalunya.
RSS Feed
