
És extraordinari com els del PSOE, en concret, Sánchez l’opositor, donen per fet que la investidura hi serà. Del que pensen al respecte els de Sumar és de servitud, ho donen per fet.
L’acte esperpèntic, per cert sense preguntes, d’un acord de legislatura entre el PSOE i Sumar, no és faria sinó és vulgues donar la impressió que el Sánchez ja te els vots.
Junts, fins avui ha practicat la serietat negociadora. Puigdemont va precisar el marc de les negociacions sense cap altra pretensió que s’entengués amb claredat que l’acord mai seria a canvi de res i que seria històric.
El que proposa Junts per investir al Sánchez ho sap tothom, els del PSOE també.
El que ningú del carrer, a banda del cercle negociador de Junts, sap és com van les negociacions. Fins i tot per no saber ni sabem el com i el perquè sobre que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea, o no.
Som dels convençuts que els relats és guanyen amb arguments, amb certeses i sobre tot amb la transparència que en política mereix el poble.
Dit això, i no te res a veure amb la discreció negociadora, volem saber i ja estem fen tard.
Som una Nació pel PSOE si o no. La amnistia està assumida pel PSOE si o no. Vol el PSOE pactar que Catalunya pugui aplicar el dret d’autodeterminació si o no. I Puigdemont va dir; ha de ser una investidura històrica. I tampoc sabem si s’acceptarà el mediador i quins termes.
Els de ER, saben que no determinen res, voler ser determinants i pretenen fer valer els seus vots com si ho fossin. Per això ara, no quan eren determinants, ara demanen el traspàs de rodalies, un nou model de finançament i altres bagatel·les. És obvi que pretenen acotar les negociacions del PSOE amb Junts i convertir-la en la negociació dels interessos socials i no de país.
Junts està trigant explicant, no si van ve o no les negociacions, sinó dient-nos al sofert votant, que és que haurem de defensar si finalment Junts creu que l’oferta és assumible per pactar la investidura o el contrari. La estabilitat de la legislatura, per més endavant.