D’acord, ni els presos ni els exiliats van acabar la feina i avui estan pagant amb escreix haver posat urnes l’1 d’octubre, aprovar la llei de desconnexió jurídica i proclamar la República no publicada.
Els espanyols cuidadors i garants de la Espanya, ahir imperial, i avui vividors del espoli autonòmic, no podien permetre l’embat democràtic que suposava de facto l’obligació de reinventar la seva Espanya. I han respòs com sempre han fet, amb sentit de venjança, d’escarni i deixant clar que estant disposats a tot.
Sabem que no hi hauran indults. Si més no col·lectius. Dels individuals en parlarem, perquè sempre seran objecte del moment polític i dels empenediments que és puguin donar.
També sabem que no hi haurà cap amnistia. Aprovar una llei d’amnistia seria una esmena en tota regla al regim del 78. Qui ho proposi, qui vengui el producte com element mobilitzador enganya i vol aprofitar-ho per altres menesters.
Mes de dos anys de presó preventiva. Tractats com terroristes. Potser fins i tot pitjor. Condemnats i sense que se’ls hi apliqui els beneficis penitenciaris que la llei dicta. Exiliats i perseguits a Espanya i lliures a Europa però sabent que si tornessin, ni com euro diputats, evitarien anar de cap a la garjola. És la resposta del regim del 78.
I que hem fet els catalans independentistes al respecte. Guanyar eleccions. Recolzar als repressors del 155. Aprovar-los uns PGE. Fer-los un pols judicial a Europa. I a Catalunya uns talls minsos de carretera. Fer uns tsunamis de pa sucat amb oli. Situar pancartes de denuncia i finalment el més gros, situar el color groc com element de denuncia. I ara encetar una campanya per una amnistia que només serveix per entretenir al respectable.
El resultat. Politics a la presó. Els politics continuen al exili. La repressió judicial i policial tant activa com al 2017. Ningú del carrer, a excepció dels politics amb càrrec ja no exhibeix el color groc i, el més lamentable hem normalitat que tenim presos, exiliats i sembla incapaços per donar la resposta adequada per posar fi a tanta infàmia.
Això si, anem a cantar a la porta de les presons i desitjar-les bona nit. Els hem escrit perquè es sentin acompanyats i per poder cantar allò de no esteu sols. Però ells a la presó i al exili per posar urnes. I nosaltres a casa calents, menjats i potser dormin tranquils pensant amb el que passa a Murcia o Madrid. Si a les presons de Catalunya i per avergonyir-nos del tot, ara un Govern pretesament independentista són els carcellers en nom de Espanya. Tot plegat molt fort.
I ara que fem per alliberar-los. Fem allò tant tronat com inservible demanar a l’opressor que tingui pietat. Que som bons nois. Que no ho farem mai més. I que tot el que volem fer és amb el permís del amo.
Res, ni guanyant amb el 52% de vots i 74 escons, fem altra cosa que no sigui barallar-nos per saber quina és la millor estratègia. Qui té les millors Conselleries per poder col·locar als seguidors indestructibles i garantir que la majoria electoral tindrà un recorregut de quatre anys sembla que sigui l’objectiu.
No ho diem nosaltres, ho diu Espanya, el seu Estat i tots els partits espanyols unionistes de dretes i esquerres: mai pactarem cap referèndum d’autodeterminació. Ni alliberaran als presos, ni serem altra cosa que una autonomia, on qui decideix que podem fer i que no, és el “Gobierno de España”, el seu TC i les seves policies per fer complir el que calgui.
I davant d’aquest escenari, l’únic que toca i és pot fer, és acabar la feina que no varem acabar al 2017. Implementem la República. Busquem i preparem els suports internacionals. Tinguem advocats disposats a fer la feina com nous magistrats de la República catalana. Sapiguem qui del Mossos i policies locals estan amb la República. Preparem la nova legalitat amb els decrets adequats per controlar, Aeroports, ports i fronteres. Som el país que més Km. de fibra, aprofitem-ho, posem en marxa la Hisenda catalana a totes les comarques. Suprimim les Diputacions i passem el poder al Govern de Catalunya.
Aquest és el camí per alliberar als presos, que tornin els exiliats i que a Catalunya acabi la repressió. La resta només serveix que amb l’espoli que patim ens vagin acollant i exterminant com a poble. D’això se’n diu cornuts i pagar el veure i nosaltres un punt més miserables permeten que els nostres líders avui i demà continuïn a la presó i exili.
RSS Feed
