ER no està fen res més que engegar el resultat històric del 12 de febrer a “can piltrafa”. Els de les CUP ajudant de forma complaent i deixant clar que si és amb ER tot és senzill i sense utilitzar la paperera de la historia. ER i CUP han pactat investir al diputat Aragonès a canvi de res. Sembla que se’ls ha empeltat l’estratègia de ER a Madrid. Diem a canvi de res perquè el que han pactat mai serà possible donat que la darrera paraula la te el “Gobierno de España” i els seu Tribunal Constitucional.
Aragonès ho va deixar i els de les CUP també. El pacte entre ER i CUP és intocable. És poden afegir altres coses i conceptes però ER i CUP hauran d’acceptar-ho. Vaja és com si la negociació ja s’hagués acabat.
Segons el discurs del Aragonès, la seva proposta, que segur és de ER i beneïda pel inefable Oriol Junqueras, JxCat s’hauria d’haver llençat als seus braços sense cap altra condició que acceptar com serà el nou Govern. Sembla que la jugada per encabir als cupaires il·luminats i deixar clar que la proposta de governabilitat estava tancat comportaria que en primera instancia l’Aragonès seria investit. Tal com va tot plegat, podria ser que ni en segona.
Ho són tontos politics, ho no saben que 32 són més que 9. Potser creien que JxCat és comportaria com l’antiga convergència. Millor tocar poder autonòmic abans que anar al desert de la butxaca.
Els analistes de ER no han entès res. JxCat té molt clar que amb Espanya i el seu Estat, sense embat i confrontació democràtica no hi tenim res a fer. Els presos continuaran a la presó, els exiliats al exili i la repressió des de tots els àmbits espanyols no només no decreixerà sinó que s’incrementarà a l’alçada de la crisis econòmica que ja tenim a sobre.
Si ER i CUP volen fer Govern i governar, en cap cas pot ser per legitimar la justícia espanyola i les passes re centralitzadores del “Gobierno de España”. Tampoc per gestionar les concessions graciables que ens dona Espanya. El Govern s’ha de constituir per tenir-ho tot, començant pels nostres impostos. La dita és clara; Cap política és possible sense els calerons adequats i avui els te la hisenda espanyola.
I no companys de ER, durant els darrers tres anys, vosaltres heu demostrat que voleu dialogar i pactar. Vareu començar treballant, com si os anés la vida, la moció de censura al Rajoy. Vareu investir al 155, Pedro Sánchez, a canvi d’una taula de diàleg sense continguts. Heu aprovat tots els decrets llei proposats pel “Gobierno de España”. Vareu aprovar els PGE, cosa que garanteix que els del 155 podran acabar o no la seva legislatura. Vareu acceptat trencar el pacte amb JxCat no investint al MHP Carles Puigdemont. Vareu acceptar amb els del PSOE i Comuns retirar la soldada als electes exiliats. Heu acceptat la retirada d’acta de Diputat al MHP Quim Torra a petició d’un cos administratiu que no judicial. Heu acceptat amb silenci, altra cop, la destitució del MHP Quim Torra. Os heu oposat a construir una estratègia unitària al Congrés i Senat espanyols. I que hem obtingut els catalans a canvi d’aquestes demostracions d’amor etern.
Nosaltres creiem fermament, perquè els fets són tossuts, que RES. Pitjor, més increment de la repressió judicial, fomentada des de la fiscalia que depèn del “Gobierno de España”.
Vosaltres els de ER i CUP que proposeu dos anys de pau i de gestió autonòmic, perquè España el seu “Gobierno”, tot el seu Estat, que mana i molt, es repensin la seva estratègia, preteneu que JxCat tragui, amb el que ens a costat arribar fins aquí; 52% de vots i 74 escons, ara desistim i ens entreguem.
Doncs mireu esquerranosos de pa sucat amb oli i revolucionaris de boquilla, avui qui té la clau i, ho entenem no os agrada gents, és Junts per Catalunya.
Aquest cop, segons tots els indicis, la clau no serà per obrir un Govern autonòmic, només ha de servir per deixar clar que anem a totes per la independència i que la confrontació, això si democràtica, amb els repressors, fins el final està servida. Queda clar.
Postdata; Si dins de JxCat, cosa que de moment no s’ha visualitzat, algú, s’acostés als postulats de ER i CUP, millor que vagi presentant la seva dimissió, perquè ni la MH Laura Borràs, Artadi, Míriam, Cuevilles, Canadell, Lluis Puig i com no, el MHP Puigdemont i Jordi Sánchez, renunciaran al objectiu d’implementar la República catalana si potser avui millor que demà.
RSS Feed
