Espanya i els seus valedors mai acceptaran que els catalans som quelcom diferents als espanyols. Els espanyols han imposat i no només als catalans, les arrels castellanes per construir al llarg dels anys el seu subjecte polític, l’espanyol. Subjecte polític que només s’ha construït anorreant i depredant.
Ser espanyol i alhora castellà, va resoldre com garantir una Espanya gran i lliure. Ho va veure Felip V, el Duc d’Olivares, els borbons, Franco i ara els espanyols del segle XX i XXI.
"Ser català a més de ser provincià no significa res". Ser català pels espanyols és l’equivalent a una indigència política imposada. Els espanyols i sense avergonyir-se manifesten i diuen qui te drets i qui no. Espanya i els espanyols fa temps que han decidit prohibir als catalans ser subjecte polític amb dret universal per decidir el seu futur.
Espanya no és Anglaterra, com no ho són els xurros i les Meninas. Ho sabem ates que Anglaterra no té inconvenients de convivència amb altres nacions, reconeixent d’altres subjectes politics i fent de la democràcia el seu “modus vivendi”. El referèndum d’Escòcia resumeix prou be les diferencies.
Sembla que Joan Carles I, fillol de Franco, magnifica la transició pretenen certificar una legitimitat jurídica i moral, dient que el que és va fer és passar “d’una legalitat” a un altra. Qüestionar-ho en termes jurídics a més de ser complexa, segurament serà una empresa predestinada al fracàs. Altra cosa és la immoralitat de l’expressió. Franco va conquerir un Estat mitjançant una guerra, hi ho va fer contra un govern legal, legítim i triat democràticament. El que és va fer, és legitimà una dictadura feixista, assassina i genocida.
És d’estudi i d’un profund anàlisis com va anar la transacció militar i dictatorial, aparentment legal, a una altra legalitat que és pretén pacifica i democràtica. Segurament només és podia fer tancant ulls. Per cert, sembla que només volien que fossin uns els que els tanquessin.
Tots els processos d’independència i les seves proclamacions, han tingut dues premisses bàsiques. La primera, deixar de ser el que mai s’havia volgut ser i la segona construir una nova legalitat per definir un marc de convivència nou. Certament una nova legalitat, defineix un nou estatus polític i una nova sobirania. El naixement del nou subjecte polític du implícit el reconeixement legal, moral i jurídic d’una nova figura la catalana.
Substituirem la legalitat espanyola per la catalana, cert i fer-ho no implicarà cap coincidència amb la transició. La diferencia és que nosaltres passarem d’una legalitat espanyola, ara lluny de les armes, a un altre guanyada democràticament i pacíficament.
Acabem dient que si els del 1975, colpistes i “demòcrates”, tenien dret a substituir legalitats, nosaltres i ara al 2016 en tenim com a mínim el mateix.
RSS Feed
