Albert Batalla, ha exhaurit els cent dies de gracia amb un tres i no res. Si ja va ser prou esperpèntic el seu nomenament per substituir en Carles Puigdemont, pitjor ha estat pactar un nou cartipàs amb salari inclòs amb els enemics de Catalunya, el PP i Ciutadans.
Batalla la va esguerrar i va mostrar un desconeixement del que vol dir negociar i amb qui prioritàriament. Els de Ciutadans com carronyaires politics que són, no van trigar per trencar-ho tot, l’excusa l’AMI. Increïble i amb un punt de deslleialtat al seu partit, Batalla ha fet retrocedir en el temps regeneracions volgudes.
Per cert, els que estan en contra del Dret a decidir, en contra del català, en contra de que Catalunya rebi el que en justícia li correspon, no són adversaris politics, són enemics.
Albert Batalla, podia pactar amb ERC, ara socis naturals per la gran comesa. Podria haver pactat amb les CUP, difícil ho sabem, fins i tot els socialistes reconvertits amb Psoistes, eren a priori millors candidats per pactar.
Doncs no, Batalla té l’ocurrència fina d’acabar un possible pacte amb els aliats de forma tant rapida com si li anés la vida. Per contra en construeix un altre amb els enemics d’un dia per l’altra. Els contraris a Mas, a CDC, a Puigdemont, van trigar cinc minuts per llançar dards prou enverinats com per que tothom situat al costat del procés acabi dels nervis.
Potser ERC, va fer i proposar quelcom inassolible, però el que ha quedat clar, és que ara mateix s’està en el no acord que era el que hi havia d’inici. Un recorregut tant innecessari com ara utilitzat.
No és que ERC i ara CDC no pugin posar-se d’acord, és que comença ha ser una necessitat si és que debò volem la independència. Ja ens costa sumar, però si a sobre els promotors van marcant paquet i visualitzant les diferencies ideològiques, segur que hi perdérem tots.
Junts pel Si, va ser la millor eina possible per guanyar les eleccions, ara uns acords de partit traslladats a totes les institucions (Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals) han de representar la mateixa voluntat que Junts pel Si.
Ni CDC, ni ERC,fins i tot les CUP, han d’estar en aquets quinze mesos, sotmesos a avatars politics tàctics. Només una certa unitat d’acció transversal, garantint que mai necessitarem als unionistes espanyols ens pot donar unes certes garanties d’èxit per les accions presents i futures per la independència.
Mas no necessita militants, que posen paranys voluntaris o involuntaris a una regeneració indispensable i de futur i els Alberts Batalla no només no ajuden si no que amb accions com la de pactar amb el PP i Ciutadans, ho enviat tot a cagar.
Albert Batalla, ha exhaurit els cent dies de gracia amb un tres i no res. Si ja va ser prou esperpèntic el seu nomenament per substituir en Carles Puigdemont, pitjor ha estat pactar un nou cartipàs amb salari inclòs amb els enemics de Catalunya, el PP i Ciutadans.
Batalla la va esguerrar i va mostrar un desconeixement del que vol dir negociar i amb qui prioritàriament. Els de Ciutadans com carronyaires politics que són, no van trigar per trencar-ho tot, l’excusa l’AMI. Increïble i amb un punt de deslleialtat al seu partit, Batalla ha fet retrocedir en el temps regeneracions volgudes.
Per cert, els que estan en contra del Dret a decidir, en contra del català, en contra de que Catalunya rebi el que en justícia li correspon, no són adversaris politics, són enemics.
Albert Batalla, podia pactar amb ERC, ara socis naturals per la gran comesa. Podria haver pactat amb les CUP, difícil ho sabem, fins i tot els socialistes reconvertits amb Psoistes, eren a priori millors candidats per pactar.
Doncs no, Batalla té l’ocurrència fina d’acabar un possible pacte amb els aliats de forma tant rapida com si li anés la vida. Per contra en construeix un altre amb els enemics d’un dia per l’altra. Els contraris a Mas, a CDC, a Puigdemont, van trigar cinc minuts per llançar dards prou enverinats com per que tothom situat al costat del procés acabi dels nervis.
Potser ERC, va fer i proposar quelcom inassolible, però el que ha quedat clar, és que ara mateix s’està en el no acord que era el que hi havia d’inici. Un recorregut tant innecessari com ara utilitzat.
No és que ERC i ara CDC no pugin posar-se d’acord, és que comença ha ser una necessitat si és que debò volem la independència. Ja ens costa sumar, però si a sobre els promotors van marcant paquet i visualitzant les diferencies ideològiques, segur que hi perdérem tots.
Junts pel Si, va ser la millor eina possible per guanyar les eleccions, ara uns acords de partit traslladats a totes les institucions (Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals) han de representar la mateixa voluntat que Junts pel Si.
Ni CDC, ni ERC,fins i tot les CUP, han d’estar en aquets quinze mesos, sotmesos a avatars politics tàctics. Només una certa unitat d’acció transversal, garantint que mai necessitarem als unionistes espanyols ens pot donar unes certes garanties d’èxit per les accions presents i futures per la independència.
Mas no necessita militants, que posen paranys voluntaris o involuntaris a una regeneració indispensable i de futur i els Alberts Batalla no només no ajuden si no que amb accions com la de pactar amb el PP i Ciutadans, ho enviat tot a cagar.
RSS Feed
