La vida tribal fa molt i molt de temps que als països més desenvolupats va finir. La segona guerra mundial, de fet també va finir la disjuntiva entre comunisme i capitalisme. El capitalisme ha guanyat i l’únic que ha fet són concessions socials per garantir-ne la seva continuïtat.
Le regles de joc imposades, acceptades i fins i tot mai volgudes, ens han donat a Europa, que no a Espanya, una longevitat de pau i progrés com mai.
La Unió Europea, és filla d’aquest desig de pau i progrés i la democràcia amb les seves regles pactades, garanteixen estabilitat i un grapat de normes jurídiques per conformar l’Estat de Dret. Garanties per tothom, independentment de la classe social i de la seva procedència ètnica, són els pilars de la cohabitació i d’una pau com eines de futur.
Regles de joc democràtiques. Representativitat directe a través d’eleccions lliures i democràtiques, on les majories guanyen i les minories sense ser foragitades dels seus drets accepten els resultats. Aquest és el principi democràtic actual, eleccions i vots, per garantir-nos l’Estat de Dret.
Sembla però que a Catalunya en tenim uns quants que això de les regles de joc, no va amb ells. Moviments anarquistes, anti capitalistes i anti sistema en són els més representatius. Són els sense projecte. Són els que proposen trencar-ho i anul·lar-ho tot, però també són els que no proposen cap alternativa al que ara tenim.
En Josep Manel Busqueta, ex diputat de les CUP, deu formar part com la Gabriel del 50% dels militants de les CUP que van dir no a Mas. Ara i desprès de dimitir per acord del altra 50% de les CUP i Junts pel Si, és despenja a Madrid amb tot un seguit de despropòsits verbals que segur han fet feliços als unionistes espanyols.
En Busqueta diu que el nostre Parlament és una “merda de Parlament”. No sabem si el que vol dir és que és aquest i tots, o només el nostre. Dir-ho però ja ens mostra un nivell democràtic tant irreverent com absent. Al nostre Parlament hi són els vots de la ciutadania i els diputats en poden fer us encertadament o no, i això forma part de les regles de joc. Canviar-los desprès amb els nostres vots també.
En Busqueta, ens continua regalant amb les seves d’adives anti capitalistes. Les CUP com eina anti sistema, no haurien d’haver investit al ara President Carles Puigdemont. Igual el que vol dir sense dir-ho és que la CUP mai s’ha de sacrificar per Catalunya i per la construcció d’un nou país.
Busqueta i Gabriel són dos peces d’un mateix entramat. Són els que estan i són contraris a tot allò que ells no proposin. El problema és que les seves propostes de moment i desprès de 21 anys d’activitat, és redueixin a 1325 militants, 372 regidors, 16 Alcaldes i 10 Diputats. Traduït vol dir incapacitat per canviar cap model social.
Sembla que les seves propostes, ni arrelen ni tenen gruix social com per fer-nos creure que una altra mon és possible. Diríem que fins i tot és al contrari, i si venen temps millors, tornaran don possiblement no havien d’haver sortit mai, del municipalisme.
Cal dir a propis i estranys que la hipocresia també forma part dels irreverents i contraris a les regles de joc. Des de el municipalisme res és anàrquic, tot està sota llei i fins i tot els de les CUP a dia d’avui les han complert rigorosament.
Dir-nos ara que el Parlament de Catalunya és una merda, que Mas no ha de comptar pel procés i que les CUP són més importants que la llibertat, amb regles de joc incloses, de Catalunya, només mereix dues respostes; el despreci i zero vots en el futur.
De salvadors de la pàtria ja n’hem tingut i sempre al canto feixista. De salvadors intel·lectuals, ni en necessitem ni en volem. Només amb el dret universal del vot en tenim prou i si per la confluència astral algun cop els de les CUP amb líders com en Busquets i la Gabriel tenen el poder per carregar-se les regles de joc, que deu ens agafi confessats.
RSS Feed
