La transició espanyola del 1975 al 1978, va comportar pactes i traga-les. El pacte va esdevenir que els proscrits del regim fossin legals i tinguessin dret a certes parcel·les de poder de l’Estat. Les traga-les van conjuminar-se amb la Constitució i uns articles tan antidemocràtics com un bipartidisme que havia de garantir conceptes constitucionals. Destaquen la unitat pàtria franquista i borbònica, i l’exèrcit com garants.
Res de bo podia sortir d’una transició que no demanava comptes al regim franquista i permetia que assassins i corrupció quedessin legitimats. “De aquellos lodos estas aguas”. Diu la dita castellana. Ni la UCD, ni AP, ni PP ni el PSOE, varen tenir cap decència democràtica. Mateixa justícia, mateixos jutges, mateixa legislació franquista, mateixos torturadors, mateixa policia, mateixa oligarquia financera, mateixa casta funcionarial, mateixos poders fàctics, d’un cantó, “van ser els escollits” per fer la transició. Els de l’altra cantó mai va tenir cap legitimitat democràtica.
La dreta i esquerra espanyola provinent de la transició, ni està neta del vell franquisme ni del nou. Tampoc estant nets de la corrupció heretada del franquisme. Insistim, PP i PSOE no poden regenerar-se ni que ho intentin. PP i PSOE són les eines amortitzades de la transició, amb l’ADN franquista de la corrupció incorporada. Les pedres que duen a les respectives motxilles, ja no són transportables, el remei és llençar-la i fer foc nou.
“El bipartidisme de la transició és mort, visca el nou bipartidisme”, criden en la intimitat els garants de la unitat pàtria. Ciutadans, finançats per la dreta vella i nova espanyola i l’IBEX 35, substituiran al PP. Podemos fiançats per posicions més moderades però a l’hora intrínsicament jacobins i espanyols, ho seran del PSOE.
Només un punt els separa per fer efectiva la nova guàrdia pretoriana de l’essència pàtria unitària espanyola. Com resoldre “el problema catalán”.
Sembla que els de Podemos, de moment guanyen la partida a Ciutadans, Ciutadans proposa blindar la unitat pàtria espanyola, la defensa de la Constitució i com no l’acomiadament lliure i nega cap caràcter polític als catalans. Podemos comparteix el tema unitari i constitucional. El tema de l’acomiadament no deixa de ser qüestió negociadora, i, a diferencia de Ciutadans admet que un referèndum a semblança del que és va fer a Escòcia és la clau per acabar amb “el problema catalán”.
Ciutadans acceleraria la representativitat de la dreta si acceptes la proposta de Podemos. Un referèndum per la unitat d’Espanya i encara són incapaços de veure-ho. Cal deixar clar que Podemos vol fer-lo per guanyar-lo, a favor d’Espanya i contra els independentistes. Una nova dreta i esquerres aparentment democràtics a major gloria d’Espanya i els espanyols.
Podemos i Ciutadans indefugiblement són els triats per comandar el nou bipartidisme. Seran els encarregats per maquillar una segona transició controlada.
Ahir en deien “Nacionalidades”, avui proposen “Nación de naciones”, això si, només un Estat. Fins i tot ja no caldra “españolizar a los niños catalanes”. És més, podrem portar al DNI amb “orgull”, que a més de ser espanyols, formem part de la tribu d’indis anomenats catalans.
Que ningú s’enganyi si volen reformar la Constitució no és per consagrar el dret d’Autodeterminació dels Pobles. Tampoc per desenvolupar un Estat Federal com els dels EEUU. Ho faran per blindar, encara més si cap, la Espanya una i gran pels segles dels segles.
Poden fer i construir el que vulguin. Un nou bipartidisme, regenerar-se, reformar la constitució, modificar la llei electoral, si és que poden i volen, però per nosaltres els catalans, les complicitats històriques són historia.
Espanya ha de resoldre els seus litigis com vulgui i decideixi. Nosaltres ja no podem aplicar pantalles caduques. El dret a decidir el varem exercir el 27 de Setembre. Ara només ens cal decidir quan desconnectem de la legalitat espanyola, i que consti que ho farem posant les urnes altra cop.
La transició espanyola del 1975 al 1978, va comportar pactes i traga-les. El pacte va esdevenir que els proscrits del regim fossin legals i tinguessin dret a certes parcel·les de poder de l’Estat. Les traga-les van conjuminar-se amb la Constitució i uns articles tan antidemocràtics com un bipartidisme que havia de garantir conceptes constitucionals. Destaquen la unitat pàtria franquista i borbònica, i l’exèrcit com garants.
Res de bo podia sortir d’una transició que no demanava comptes al regim franquista i permetia que assassins i corrupció quedessin legitimats. “De aquellos lodos estas aguas”. Diu la dita castellana. Ni la UCD, ni AP, ni PP ni el PSOE, varen tenir cap decència democràtica. Mateixa justícia, mateixos jutges, mateixa legislació franquista, mateixos torturadors, mateixa policia, mateixa oligarquia financera, mateixa casta funcionarial, mateixos poders fàctics, d’un cantó, “van ser els escollits” per fer la transició. Els de l’altra cantó mai va tenir cap legitimitat democràtica.
La dreta i esquerra espanyola provinent de la transició, ni està neta del vell franquisme ni del nou. Tampoc estant nets de la corrupció heretada del franquisme. Insistim, PP i PSOE no poden regenerar-se ni que ho intentin. PP i PSOE són les eines amortitzades de la transició, amb l’ADN franquista de la corrupció incorporada. Les pedres que duen a les respectives motxilles, ja no són transportables, el remei és llençar-la i fer foc nou.
“El bipartidisme de la transició és mort, visca el nou bipartidisme”, criden en la intimitat els garants de la unitat pàtria. Ciutadans, finançats per la dreta vella i nova espanyola i l’IBEX 35, substituiran al PP. Podemos fiançats per posicions més moderades però a l’hora intrínsicament jacobins i espanyols, ho seran del PSOE.
Només un punt els separa per fer efectiva la nova guàrdia pretoriana de l’essència pàtria unitària espanyola. Com resoldre “el problema catalán”.
Sembla que els de Podemos, de moment guanyen la partida a Ciutadans, Ciutadans proposa blindar la unitat pàtria espanyola, la defensa de la Constitució i com no l’acomiadament lliure i nega cap caràcter polític als catalans. Podemos comparteix el tema unitari i constitucional. El tema de l’acomiadament no deixa de ser qüestió negociadora, i, a diferencia de Ciutadans admet que un referèndum a semblança del que és va fer a Escòcia és la clau per acabar amb “el problema catalán”.
Ciutadans acceleraria la representativitat de la dreta si acceptes la proposta de Podemos. Un referèndum per la unitat d’Espanya i encara són incapaços de veure-ho. Cal deixar clar que Podemos vol fer-lo per guanyar-lo, a favor d’Espanya i contra els independentistes. Una nova dreta i esquerres aparentment democràtics a major gloria d’Espanya i els espanyols.
Podemos i Ciutadans indefugiblement són els triats per comandar el nou bipartidisme. Seran els encarregats per maquillar una segona transició controlada.
Ahir en deien “Nacionalidades”, avui proposen “Nación de naciones”, això si, només un Estat. Fins i tot ja no caldra “españolizar a los niños catalanes”. És més, podrem portar al DNI amb “orgull”, que a més de ser espanyols, formem part de la tribu d’indis anomenats catalans.
Que ningú s’enganyi si volen reformar la Constitució no és per consagrar el dret d’Autodeterminació dels Pobles. Tampoc per desenvolupar un Estat Federal com els dels EEUU. Ho faran per blindar, encara més si cap, la Espanya una i gran pels segles dels segles.
Poden fer i construir el que vulguin. Un nou bipartidisme, regenerar-se, reformar la constitució, modificar la llei electoral, si és que poden i volen, però per nosaltres els catalans, les complicitats històriques són historia.
Espanya ha de resoldre els seus litigis com vulgui i decideixi. Nosaltres ja no podem aplicar pantalles caduques. El dret a decidir el varem exercir el 27 de Setembre. Ara només ens cal decidir quan desconnectem de la legalitat espanyola, i que consti que ho farem posant les urnes altra cop.
RSS Feed
